Ressenya tècnica: Llegir per a créixer

RESSENYA LECTURA TÈCNICA

PAULA MOLINS GASCA

2on B

LLEGIR PER A CRÉIXER

Dades

En aquesta ressenya vaig a parlar d’un dels llibres tècnics que he llegit, que més m’ha ajudat a comprendre el que de veritat significa ensenyar a un xiquet a ser un lector. El títol és “Legir per a créixer” i està escrit per JC Girbés. La primera edició del llibre va ser possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria d’Educació.

Breu resum i indicació de les parts

Començaré dient que “Llegir per a créixer” és un llibre de tipus guia, en un primer moment per a pares, però que sense cap dubte hauria de ser una lectura obligatòria per a qualsevol mestre. Es divideix en quatre parts: 1. La importància de la lectura. On ens explica per què volem “fer lectors”, ens demostra que els llibres no són objectes sagrats sinó que han d’estar a l’abast dels xiquets i no passa res si es trenquen o es taquen. Després entra al debat de si a soles amb saber llegir ja eres un bon lector i continua amb llegendes urbanes i beneficis de la lectura. 2. Com contagiar el gust per la lectura. 3. Consells per a escollir el llibre adequat. 4. Un conte per a començar. On podem veure com apropar-nos als xiquets des de xicotets mitjançant el gust per la lectura.

Comentari crític des de l’educació literària

 Ensenyar a llegir no és fàcil, però tots els mestres estarem d’acord en que fer un xiquet lector és encara més difícil. Primer diré que una grandíssima part de la responsabilitat de que un xiquet siga lector o no, és nostra, junt a la família, que és l’encarregada de donar exemple. Com bé diu el llibre, ara mateix tenim una forta competència audiovisual però encara és possible fer lectors. Els moments que ens donen els llibres no són comparables als videojocs o els vídeos de Youtube. Els llibres ens donen el poder d’imaginar i de muntar les històries que conten als nostres caps.

Obrim la porta a la imaginació i ens permet traslladar-nos mentalment a llocs coneguts o no coneguts. A més com a professors hauríem de deixar de pensar en els llibres únicament com a instruments de lectura o de portar coneixements, ja que mitjançant els llibres podem apropar-nos molt més als xiquets i serveixen com a ferramenta per a parlar amb ells i intercanviar tota mena d’opinions.

Tornant al tema dels lectors, és segur que tots estarem d’acord que per a ser-ho, no és suficient amb la capacitat de llegir sinó la disposició. Ser lector és convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat i plaent.

És completament fals que existeixen persones que no lligen per falta de temps. Qui no llig és per que no el considera important. Ja que totes les persones tenim en més o menys mesura temps lliure que podem aprofitar per a descobrir els llibres. Hem de trobar la manera d’apropar-nos a la lectura. Una bona mesura per a aplicar amb els xiquets i amb nosaltres mateixos és participar en un club de lectura. Això ens servirà per a que tant els nostres alumnes com nosaltres puguen compartir les seues experiències, gusts... i a poc a poc anant fent més gran les nostres possibilitats de lectura.

Hem de contagiar el gust per la lectura als nostres alumnes i per a això els educadors hem de fer un esforç extra per a aconseguir que els més menuts estimen els llibres. Els nostres recomanaments han de ser entusiastes i sincers i mai obligar-los. Una bona idea que he trobat aquest llibre per a fer a la llar dels xiquets és omplir els racons de la casa de llibres a l’abast dels menuts per a que puguen agafar-los i fullejar-los quan ells vullguen.

També hem de saber que els llibres són la ferramenta perfecta per a aprendre idiomes. Gràcies a ells, els meus professors feren que jo m’enamorara del valencià.

També m’agradaria comentar la part que parla dels xiquets que refusen la lectura. Això vol dir que encara no hem trobat el llibre perfecte per a ell. Existeix una varietat infinita de llibres. No tenim per què començar amb els típics llibres escolars. Una bona forma d’apropar-nos a ells pot ser per exemple amb els còmics, que combinen imatge i text.

Terminaré dient que és impossible fer un xiquet lector si nosaltres mateixos no vivim la lectura.

RESSENYA TÈCNICA: LA LECTURA AL CENTRE

RESSENYES

LA LECTURA AL CENTRE;

Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre.

Gemma Lluch

Bromera (didàctiques)

Es tracta d’una guia, un manual que serveix de ferramenta per a escriure un bon pla de lectura al centre educatiu.

Per escriure-l, pàgina 9 à “Per escriure aquest lliure ha sigut necessari fer una recopilació. Al Ipad, al mòbil,... llegir instruccions, teatre, biografies, novel·les, il·lustracions, pàgines d’economia, etc. Llegir per informar-nos, per saber, per tenir criteri i opinió, per gaudir o pensar... llegir per escriure i compartir allò que m’agrada, allò que m’emociona,...”

En primer lloc, dir que la tasca dels mestres és molt important i imprescindible. Han de fer una feina per a satisfer una necessitat educativa real. Per això recalca la importància del paper del mediador (família i centre educatiu). Important perquè els mestres interaccionen amb les famílies constantment.

Per aconseguir que els alumnes gaudisquen dels llibres i obtinguin un hàbit lector és important no quedar-nos únicament amb el llibre de text i fer diverses activitats.

Hem de saber com incloure en la programació cadascuna de les microhàbilitats que volem treballar. Per exemple, perquè milloren la tria que els agradi o perquè sàpiguen treballar en alguns recursos, tecnologies (informació i comunicació). Per això, és important tractar d’ incorporar tots el recursos en la nostra manera de treballar amb els xiquets i les famílies.

Hem d’oblidar que hem d’ ensenyar també sense caure en la monotonia, evitar fer les fitxes de lectura.

Els xiquets de hui dia són coneguts com nadons digitals, però no és de tot cert, cal distingir les habilitats dins de la competència, és a dir, els bebès miren les fotos al Ipad, saben usar les TICS, però no en relació amb l’educació. Són recursos molt útils per a buscar fonts d’informació que l’interessen o xarxes socials de lectura. Fer diferents grups de lectura on els xiquets d’una determinada edat parlen dels llibres de literatura, els expliquen, els recomanen, etc. També els podem utilitzar per fer videoblogs de menors, on recomanen llibres en l’àmbit escolar de manera privada i públicament.

En la nostra programació a l’aula hem de transmetre el nostre plaer mitjançant les pràctiques, ser el reflex dels xiquets. A més a més, amb una mirada global en totes les altres àrees, treballar altres competències del currículum transversalment.

Amb les lectures també podem treballar temes controvertits. Tractar qüestions de la vida quotidiana i que sàpiguen traure les seues conclusions pel que fan aquests temes. Cal fer-los pensar i despertar el seu esperit crític..

Jo quan era petita no m’agradava gens llegir, però mirar els dibuixos dels còmic sí. Si pensem en aquest cas, quan l’atenció és insuficient i volem captar-la, les il·lustracions son molt útils. Els xiquets podem imaginar-se la història. Per exemple, els àlbums il·lustrats o els còmics, transformen el llibre en un objecte artístic i requereix d’una observació més pausada.

Per tal de transmetre mitjançant diverses lectures i gèneres i aconseguir que ells sols llisquen, Gemma Lluch proposa algunes pràctiques que es poden realitzar a l’aula i també nombroses idees per a planificar activitats de lectura, escriptura, etc.

Finalment, el objectiu final de la autora és entusiasmar als xiquets i evitar la monotonia.

RESSENYA; LECTURA LLIURE: CIRCUS

CARMEN SÁNCHEZ VALERO

La ressenya que ens ocupa es sobre el llibre titulat “Circus”. L’autor del llibre es diu Eduard Costa i Gonzalvo, que va nàixer en Albalat de la Ribera (València) l’any 1972 i està considerat com un dels autors de teatre valencians amb més futur en la actualitat. Està llicenciat en dret per la Universitat de València i en art dramàtic per l´Escola Superior d´Art Dramàtic de València. També forma part de la companyia valenciana Anem Anant Teatre. En la seua producció podem destacar una de les obres més importants com és “Argos (la balsa de la Medusa)”, que va obtindre el premi a la millor obra conjunt en la 20a edició del Premi Vila de Mislata. Amb aquest llibre va guanyar el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal- Ciutat de Carcaixent en 2003. Aquest llibre va ser editat en Alziral’any 2004, per l’editorial Bromera.

Aquesta obra de teatre podríem dir que transcorre durant l’actualitat narrant totes les aventures que van a viure quatre xiquets que van al mateix col·legi anomenats: Maria Ferranda, Txema, Carol i Susi, durant un dia en el que tenen que preparar una pràctica per a educació física, en la qual tenien que cantar i ballar, és a dir, tenen que preparar un ball per a final de curs que han de representar-lo davant de tot el col·legi i com no volen quedar mal tenen que practicar i treballar-lo molt. Com no podien estar en ninguna casa, tenen que trobar un lloc propi i adequat on poder estar sense destorbar a ninguna persona. Però durant aquestos moments, viuran moltes aventures que es desenvoluparan en el llibre.

L’obra ens conta la història de quatre xiquets d’un mateix col·legi que tenen que preparar una pràctica per a l’assignatura d’educació física, concretament un ball de fi de curs. Aquestos xiquets no podem fer-ho a les seus cases perquè destorben el seus pares i tenen que pensar en un altre lloc per anar a preparar-ho. Per això, se’n van a un casalot abandonat, paregut al que podem trobar a les pel·lícules de por, i assagen en aquest lloc la pràctica. En aquest viuran moltes aventures interessants i divertides ja que es barreja un poc el gènere de terror, descobrint a poc a poc les diverses trampes a les que els personatges tenen que fer front; introduint l’ús de la màgia del circ, partint de la il·lusió, la fantasia i l’engany. A més, també podem marcar la presència contínua al llarg de l´ obra del musical, un gènere d’entreteniment. L’obra es divideix en tretze escenes, en les quals ens narren les diferents aventures que els xiquets van a viure. Comença amb una xicoteta introducció de tot el que els xiquets han de fer i situant al lector en la situació, i desprès va a poc a poc centrant-se en el treball que cada xiquet ha de fer. Com a mínim, n’hi ha un capítol en el qual es parla de un dels xiquets, per això podem trobar quatre escenes destinades als protagonistes, és a dir, tenim un capítol de “La cançó de Maria Ferranda”, un altre de “La cançó de Susi”, “La cançó de Txema” i “L’habitació dels somnis (La cançó de Carol)”.