Ressenya lectura lliure: El País dels Llençols Mullats

“El País dels Llençols Mullats” és el títol de la obra que comentarem més endavant. L´autor del mateix s’anomena Vicent Pardo, va nàixer a Vinalesa (València) el 1954, però en l’actualitat viu a Carcaixent; es dedica a l’ensenyament, a més de ser escriptor. Ha escrit molts llibres tant de narrativa com novel·les en la nostra llengua. També ha rebut molts premis com pot ser el de Camacuc pel llibre “Hola, Flac!”, el premi de Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians per “Una escola blanca que s’obri i mai no es tanca”. Aquesta novel·la va ser editada per l’editorial Bromera en l’any 2002 a Alzira. 

En aquest llibre es tracta un dels  problemes, per dir-lo d’alguna manera que els xiquets xicotets poden tindre durant la seua etapa de la infantessa. Aquest és el fet de no controlar la necessitat de fer pis al llit, i no ser capaç de despertar-se durant la nit i anar al bany per la necessitat que poden tindre els xiquets. Durant la novel·la es narren les diverses aventures que un xiquet de huit anys viu durant una nit que es queda a casa de la seua tia per una situació familiar. Totes aquestes aventures estan relacionades amb el problema de que els xiquets es pixen al llit, tractant com els xiquets no s’atreveixen a fer front a aquesta situació i com poden fer front a això.

Mitjançant la lectura del llibre que estem comenten som conscients de la problemàtica que hi ha envoltant el fet que comentaven anteriorment, quan un xiquet es pisa al llit. El llibre ens consta la història que viu Vicent, el protagonista que té huit anys i que encara es pisa al llit i té que afrontar aquest problema quan una nit ha de passar-la a casa de la seua tia. Durant la nit es pisa i se n’adona del que li ha ocorregut, per això ix al carrer amb el llençol per tal de secar-lo. En eixe moment un gos li agafa el llençol i se’n van cap a un autobús que els portarà al país dels llençols mullats, on viuran  moltes aventures. En aquell lloc podem trobar la presència de la màgia, ja que es un lloc sorprenent on la gent té uns poders extraordinaris, i és un lloc on tota la gent fa amics i es diverteix. Quan el xiquet és capaç de deixar de pisar-se al llit no anirà més a eixe lloc, ja que la finalitat del país és que els xiquets comprenguen que el que els ocurreix no s’ha de considerar un problema, perquè a molts xiquets també els passa i hem d’intentar comunicar-lo en la família per tal de que ens puguen ajudar. I també han de ser conscient de que això no es un problema i no és un motiu per a perdre l’alegria, sinó que han de tindre la iniciativa per resoldre el que ocurreix. El llibre el trobem dividit en deu capítols en els quals ens conten tot el que ocurreix una sola nit i totes les aventures que viu des de que ix de casa de la seua tia fins que torna del país del llençols mullats.

Per això, podem dir que en aquest llibre es fa un anàlisis d’una situació molt quotidiana en la vida infantil de tots els xiquets, ja que encara que alguns poden no haver viscut aquesta situació és molt habitual que ells no tinguen adquirit el control dels esfínters i no pugan controla la necessitat que poden tindre d’alçar-se i anar al bany. Això ocurreix amb més freqüència quan al xiquet li lleven el bolquer i com encara estan acostumats a tindre’l no es donen compte de que tenen que anar al bany a fer les necessitats. Al llibre l’autor intenta conscienciar a tots els xiquets de que encara que no tinguen assimilat aquell control, poden fer-ho de la mateixa manera que altres xiquets ho han fet. I encara això aquesta situació no ha d’impedir que els xiquets es desenvolupen d’una manera adequada, sinó que han de viure feliços perquè no han de preocupar-se, ja arribarà el moment en el qual tinguen assimilat el control.

Per acabar, m’agradaria recomanar la lectura del mateix a tots els xiquets en general, tant per aquells que visquen en la mateixa situació que el  protagonista del llibre com aquells que no tenen aquesta vivència prop d’ells. Per als xiquets que estén en la mateixa situació els vindrà be perquè podran saber que no és una cosa que els ocórrega a ells a soles sinó que hi ha molts més xiquets que també estan com ells. En canvi, per als xiquets que no tenen eixa situació a prop serveix per a conscienciar-los de la situació que molts amics d’ells estan passant i de la situació complicada a la que s’enfronten per tal de dir-lo a la família, als amics...

Pau García-Serra Romero

Ressenya lectura lliure: Poemes per descobrir el món

El títol del llibre que a continuació començaren a ressenyar és “Poemes per descobrir el món”, que com es reflecteix en el títol del mateix és un llibre dedicat a la poesia, on podem trobar una sèrie de poemes relacionats tots amb un tema principal o amb diversos, com és aquest el cas. L’autor del llibre és Miquel Juan Garcia, va nàixer a Xàtiva l’any 1960. Miquel és mestre i professor de música i actualment dirigeix l’Orquestra Salvador Giner i la Coral Giner de la Societat Coral el Micalet de València, així com l’Orfeó de Massanassa. Ha publicat diversos contes per a xiquets (El tresor del Castell de Xàtiva, La Cova de la mà negra de l’Alcúdia de Crerspins) així com una diversa i ampla gama de poesia en llibres de festes de diversos pobles i cuitats. Aquest llibre es va editar en Algemesí (València), i la primera edició d’aquest va ser en Abril de 2011, en la editorial Andana Llibres SL.

La lectura del llibre aquest és una manera didàctica i entretinguda per tal que els xiquets puguen aprendre els noms dels vents més importants, dels oficis que poden tindre en un futur o que molta gent del seu entorn te i pugan saber a que es dediquen, dels instruments musicals... ja que d’aquesta manera els xiquets s’ho pasaran be llegint i és una altra manera d’aprendre. És a dir, si els xiquets es lligen aquest llibre de poesies podran aprendre conceptes importants i retindran millor els conceptes que s’expliquen que en una classe on el mestre es limita a donar els conceptes importants.

En el llibre que tractarem al llarg d’aquesta ressenya es desenvolupen una sèrie de conceptes propis dels xiquets més menuts, com poden ser els vents que troben, quines son les seues característiques. Uns altres temes com poden ser la natura i els elements que ens podem trobar en aquesta, la música i alguns dels instruments més significatius, explicar alguns dels oficis que l’autor del llibre pensa que són més interessants per als xiquets i per últim algunes de les parts del cos que els xiquets més coneix.

Durant tot el llibre es presenta una sèrie d’informació sobre diferents aspectes, fent-los en forma de poesia, de tal manera que els xiquets pugan disfrutar de la lectura del llibre i, a la mateixa vegada, aprendre conceptes importants. En primer lloc es presenten els diferents tipus de vents que podem trobar-nos, com son el xaloc, el gregal, tramuntana, migjorn, ponent, llebeig, llevant i mestral. D’aquesta manera, s’expliquen aquestos tipus de vents, donant les característiques principals. Després comenten alguns dels elements de la natura que el xiquet ja coneix como són l’arena, el sol, la lluna i la pluja, d’una manera entretinguda per tal d’exposar alguns conceptes relacionats. Relacionat amb el concepte de la música, s’expliquen alguns elements per exemple el nom de les notes, i alguns instruments com poden ser arpa, oboé, trompeta, viola, dolçaina i flauta, explicant en el poema les diferents característiques dels instruments que es van desenvolupant. A continuació, passen a exposar alguns dels oficis que als xiquets més com poden ser el de bomber, controlador aeri, futbolista, periodista entre altres. I per últim, s’expliquen dos parts del cos molt importants per a la vida com són els ulls i les mans. Pel que fa a l’estructura organitzativa del llibre, esta separat en els cinc temes principals, que són els vents, la natura, la música, els oficis i el cos. Dins d’aquestos, tenim diversos apartats en els quals es treballarà temes més específics desenvolupats anteriorment, és a dir, dins d’un tema general, tracten altres temes més específics.

Segons el meu punt de vista, aquest llibre és un bon exemple per tal de que els xiquets pugan ser conscient de que el aprenentatge no es limita a l’aula i a les classes teòriques que el professor desenvolupa en el lloc de l’escola, sinó que existeixen diferents formes d’aprenentatge com poden ser les excursions, la lectura d’alguns  llibres interessants. Mitjançant la lectura d’aquest, totes aquelles persones que pugan llegir-lo es podran fer la idea de que la poesia no és sempre avorrida, sinó que segons el llibre que tries pots donar-te de que la lectura, encara que siga poesia, pot ser molt animada i motivadora per a seguir llegint.

Com a conclusió, m’agradaria dir que hem d’inculcar des de que els xiquets son xicotets que la lectura no es limita únicament a narrativa, sinó que també hi ha molts llibres de poesia interessants i que poden llegir per tal d’entendre alguns conceptes importants, ja que l’aprenentatge no nomes es limita a les classes magistrals que els mestres poden desenvolupar en el aula. Els llibres i moltes vegades els llibres de literatura et mostren alguns coneixements importants. I de molts llibres podem extraure una petita conclusió i també podem trobar una moralitat de tot conte per tal de que el xiquet es faça en l’àmbit de la lectura i tinga eixa hàbit.

Pau García-Serra Romero

Ressenya tècnica: Llegir per a créixer i Poemania

 

RESSENYA TÈCNICA
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Dades

Els llibres dels que vaig a parlar en aquesta ressenya són “Llegir per a créixer”, escrita per JC Girbés, i “Poemania”, escrit per Anna Ballester. Els dos llibres m’han mostrat la importància de formar als lectors des de xiquets. La primera edició del llibre “Llegir per a créixer” va ser possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria d’Educació.

Parts i resum

Per començar, cal dir que “Llegir per a créixer” és un llibre que ens pot considerar com una guia, per a qualsevol persona que vaja a estar en contacte amb xiquets, ja siguen pares o docents. Es divideix en quatre parts: En la primera ens explica el per què tenim que fer lectors, ens conta la importància de la lectura i ens demostra que els llibres no són objectes sagrats sinó que han d’estar a l’abast dels xiquets i no passa res si es trenquen o es taquen. Ens defineix més profundament que és ser un bon lector i ens conta beneficis de la lectura. En la segona part ens dona claus de com contagiar el gust per la lectura. La tercera part ens desvela consells per a escollir el llibre adequat. Y en l’última port ens posa un conte per a començar. On podem veure com apropar-nos als xiquets des de menuts mitjançant el gust per la lectura.

Per altra banda, “Poemania” ens parla d’un tema paregut a l’altre llibre però l’enfoca més al que és el  gènere líric i la lectura de la poesia. L’autora ens destaca la importància de crear activitats que facen que els alumnes es solten i sigan capaços de dramatitzar, posant en pràctica a més la seua creativitat i la seua imaginació. L'objectiu de Poemania és proporcionar recursos i estratègies per a incitar a pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. L'autora vol convidar-nos a transitar tots junts pel fascinant món de la poesia amb lectures en veu alta, amb jocs de memorització, amb activitats per a escriure i recrear poemes i amb propostes de dramatització. Aques llibre és, en definitiva, una guia engrescadora que a nima a posar-la en pràctica.

Opinió personal

El més important que he pogut extraure de “Llegir per a créixer” és la importància que te el crear el gust per la lectura, que es forma a partir de la llibertat i no de l’obligació o imposició de lectures. Per això considere que es molt important que nosaltres, con a futurs docents sigam capaços de conèixer els nostres alumnes i saber com tractar-los o que fer amb ells per a aconseguir que la lectura sea un privilegi i algo que desitgen i no un castic o algo que no apeteix. 

Com a futur docent, hem faria molt feliç veure que els meus alumnes tenen gust per la lectura i que ningú els té que obligar a llegir res. Quan jo anava a infantil i primària el meu gust per la lectura era molt gran, perquè tenia llibertat i hem deixaven escollir els llibres que volguera, els que més m’agradaren. Açò feia que tinguera il·lusió per la lectura. Però quan vaig arribar a l’ESO i Batxillerat i al tenir que llegir llibres per obligació en diferents llengües, vaig perdre eixa il·lusió i va la lectura es va convertir en algo cansat, que ja no em cridava l’atenció.

Altra cosa que recalca l’autor i que jo considere molt important és la necessitat de donar exemple als més menuts. Tant pares com docents, tenim que donar exemple i llegir molt també ja que així als xiquets se’ls fa més atractiu perquè veuen que nosaltres també llegim.

Per altra banda, en “Poemania” destaque la importància de fer activitats que desenvolupen la dramatització dels xiquets ja que proporciona un augment de creativitat i imaginació i suposa un impuls per a l’afició cap a la poesia i el gènere líric que l’autora ens mostra tan important.

Per concloure, pense que els dos llibres coincideixen en un aspecte molt important que és el de fomentar el gust per la lectura des de ben menut mitjançant l’exemple dels adults i potenciar aquest gust des de tots els generes, no a soles centrar-nos en un. Els dos llibres m’han aportat molt com a futur docent i els considere molt importants com a guies d’ajuda en els mètodes de iniciació a la lectura tant en l’escola com en casa.

 

 

Ressenya tècnica: Gramàtica de la fantasia

RESSENYA LECTURA TÈCNICA
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Gramàtica de la fantasia

Dades 

            El llibre que he escollit és Gramàtica de la fantasia. Va ser escrit a l’any 1973 per Gianni Rodari, escriptor, periodista i pedagog italià especialitzat en lectura infantil i juvenil. El llibre consta de 45 capítols en els que l’autor ens dona pautes per a posar en practica amb els xiquets. El que he llegit és l’adaptació al valencià de l’editorial Aliorna adaptat i traduït per Teresa Durán. 

            El llibre tracta d’explicar alguns mètodes per ajudar tant a xiquets com a majors a contar i crear histories. Per açò, l’autor creu que és molt important desenvolupar la creativitat i la imaginació i per això han de treballar i preparar-se. Rodari dona exercicis, tècniques i activitats per ajudar.

            Una gran part del llibre tracta les experiències de l’autor en el camp dels xiquets, el que li ajuda a entendre els comportaments i actituds més freqüents dels mes petits. 

            El llibre està escrit per a professionals de l’ensenyança i per a pares i mares, en general per a la gent adulta que està en contacte amb xiquets, per poder ajudar-los a contribuir en el correcte desenvolupament de la creativitat i la imaginació del xiquet.

Parts del llibre

            El llibre esta dividit en 45 capítols en els que l’autor ens dona una sèrie de pautes, tècniques o consells mitjançant activitats, contes o histories reals entre altres mètodes.

            Uns quants capítols estan dirigits per a pares i mares i les persones que conviuen amb els xiquets a casa, ja que tracta dels objectes de la casa i del menjar. Altra part del llibre, per exemple, va dirigida a l’ensenyança mitjançant les endevinalles. Una altra tracta de l’ensenyament partint de contes tradicionals, on ens dona informació sobre el passat i ajuda a entendre com eren els contes abans.

            Per últim, la part final, tracta de contes ja fets, reaccions dels xiquets al escoltar-los i experiències personals de l’autor. Es una part entretinguda i on es troben sintetitzades moltes de les idees principals del llibre.

            Tot el llibre ens intenta transmetre idees per aconseguir augmentar la creativitat i imaginació dels infants, no obstant empra distints mètodes, no a soles pautes, sinó també mitjançant contes, experiències personals, jocs, activitats, etc...

Opinió personal.

           De veres que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i molt recomanable per a persones que estiguin en contacte amb xiquets. M’ha agradat que l’autor ens done pautes, exemples de activitats i pràctiques que ens poden ajudar als futurs docents a millorar la creativitat i la imaginació dels xiquets amb els que treballarem algun dia.

            El que més destacaria és la gran varietat de ajudes que ens aporta l’autor amb moltíssimes propostes de jocs, activitats i practiques, aplicables tant a classe com a vegades a casa amb les quals el que busca es afavorir als més menuts proporcionant-li una millor creativitat i un augment de la imaginació, la qual cosa l’afavorirà ens molts aspectes de la seua vida futura.

            Jo aquest llibre el recomanaria a tots els meus futurs companys de treball o als meus actuals companys de aula, ja que considere que aporta moltíssima informació rellevant per al entorn en el que anem a treballar en la nostra vida professional. De fet, no a soles el recomanaria sinó que quasi el considere un requisit indispensable per a qualsevol persona que vaja a estar en contacte amb xiquets ja que aporta moltíssima informació necessària.

            Les activitats que més m’han agradat i que jo posaria en pràctica en la meua aula són:

Caputxeta en helicòpter:

En aquesta activitat, l’educador mostra cinc paraules que facan referència clara a un conte (per exemple el de caputxeta) i mostrar una altra que no tinga res a vore amb el conte, i els xiquets amb aquestes sis paraules deurà crear la seua pròpia historia, fent ací un fort exercici de creativitat. A més, l’educador pot observar la capacitat del xiquet de reaccionar davant d’un nou element inesperat.

L’error creatiu:

            Altra activitat que m’ha agradat molt és l’error creatiu, en la qual es tracte de beneficiar la creativitat i la imaginació del xiquet a partir d’un error que haja pogut cometre. Per exemple, si el xiquet diu que el seu amic viu en una capsa en volta de dir una casa, el mestre te que fer que el xiquet siga parlant i explicant com si el seu amic visquera de veritat en una capsa.

Conclusió:

            De veritat que com a lector, he gaudit moltíssim del llibre ja que he pogut extraure molta informació útil per a la meua vida professional en contacte amb xiquets.  Com ja he dit abans, el considere un llibre molt important que es deuria llegir tota persona que estiga en contacte amb xiquets ja que ens pot obrir tants a nosaltres com als xiquets una nova porta a la imaginació i la creativitat amb la qual mai havíem treballat abans i que jo considere que és molt beneficiosa. 

Adaptació de la narració tradicional

 EL xiquet que va salvar a sa mare

Hi havia una volta una dona viuda, que vivia en companyia d'un fill nomenat Pauet. Este fea en casa totes les faenes: agranava la casa, arreglava els llits, llavava la roba, guisava, parava taula, escurava els plats i les cassoles, anava a comprar, al mercat, en una paraula, tot lo que era menester per a que sa mare no se destorbara i estiguera tot lo dia cosint per a guanyar-se el jornal que necessitaven per a mantindre's.

 
La casa a on vivien estava llunt del poble, i des d'ella es vea una alta montaya misteriosa. Per a pujar dalt d’ella era precis atravessar un riu i anar per camins costeruts, esvaradiços i plens de perills, com alacrans, serps, aranyes venenoses, insectes agressius i animals ferostics.
Tan dificil era esta montanya, que, alguns qui varen intentar la seua escalada, van perdre la vida en l'aventura.

 
Un dia la mare de Pauet se va posar malalta i recorregue al llit. Pauet va tindre que afegir a les faenes de sempre el cuidado de sa mare i estar constantment a la vora del llit, prodliant-li a sa mare els servicis que necessitava.

 
El mege vivia llunt Pauet no osava deixar sola a sa mare, qui no millorava. Veent-se apurat, Pauet invoca a la Fada Bondadosa, de qui sa mare li havia parlat en moltes ocasions.
La Fada, al sentir les supliqu'es de Pauet, es presentà en l'habltacio de la malalta, s'lnclina sobre el llit, per a observar a la malalta, i digue: Pauet, en l'estat en que s'encontra ta mare, yo no puc ter res, pero tú si que pots si fas lo que te dire.

 
Pauet, content, contestà, digues Fada, que yo fare tot lo que me digues. La fada parlà dient: tens que pujar a la montanya i des d'alli cridar al doctor: ell te donara una planta medicimal; tú bull fulles d'eixa planta en un perol, i dona-li a ta mare un bon taço de l'lnfusio, ben calenteta, pero que no creme, la mare es posarà bona.
A continuacio la Fada desaparegue. El chic es va procurar un poc de menjar per al cami i va mampendre el viage, en consentiment de sa mare que estava un poc mes animada Pauet anava caminant, dirigint-se cap a la montan ya, i des del cami va vore un corp enganchat per la pata en un cep, i va anar alli i el va soltar.
El corp, agraït, li va dir, gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
El chic no va fer molt de cas de les paraules del corp i va seguir el seu cami. Un poc mes avant va vore un pollastre que fugia d'una rabosa, que volia menjar-se'l, i el va protegir, amagant-lo dins del sí, ben tapadet, per a que la rabosa no'l vera.
Quan va passar el perill va traure el pollastre del sí, i li va donar llibertat. El pollastre, agraït, li digue: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
Pauet va pensar: no se en que un pollastre me pot afavorir, com no siga en la caçola. Un poc mes avant, passant pel costat d'una cequia, va vore una granota que estava a punt de ser devorada per un escurso, i ,compadeixent-se d'ella, en un basto que portava, li arrea una bastonada a l'escurso i el matà.

 
La granota, agraïda, li va dir: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare. " Pauet no comprenia res, i va seguir el cami de la montanya.
Per fi arriba al riu que tenia que atravessar i, al vore'l tan ample i tan fondo, se va desanimar, perque no tenia mijos per a saltar a l'atre costat: ni sabia nadar, ni tenia cap barca.
Fon en aquell moment quan se presentà el pollastre i li digue: puja al meu llom que yo te portare a l'atre costat del riu. Aixi ho fiu Pauet, i en un instant fon portat a l'atre costat.

 
Pauet, que estava ben educat, li dona les gracies i segui cami avant. Als pocs passos encontrà un mur alt y llarc que l'impedia el pas, i Pauet es va desanimar.
En aquell punt se li presentà un nano qui li digué: si vols superar el mur i seguir avant, tens que fer lo que yo te diga: aniras a casa, moldras un poc de blat, me faras una coca en sucre i anous, i me la portaras aci.

 
Com no li quedava atre remei, Pauet tornà cap arrere i es dirigí cap a casa.
¿Com passaria el riu esta vegada? El pollastre no estava, pero sí la granota, que es va oferir per a portar-lo aftravessant, el riu. Puja a cavall de la granota i passa a l'atre costat de riu.
Arriba a casa, mol els grans de blat, de la farina fa una coqueta, l'adorna en gallos d'anous, la ensucra per damunt i la cou en el fornet, i una volta te la coca disposta, se dirigix novament en direccio al mur.

 
Esta volta, a passar el riu li va ajudar el corp, que estava revolotejant per alli. Pauet segui en direccio al mur, i alli estava esperant-lo el nano.

 
Li dona la coca, el nano la tasta i li pareix molt bona ,tant que se chuplava els dits. El nano, tal com havien quedat, fa un conjur magic en les dos mans i el mur desapareix. El nano li dona al chiquet, una tabaquera i li diu que quan arribe a casa es faça un cigarret Pauet proseguix el seu cami cap a la montanya.

 
Encara no havia caninat cent passes, quan s'encontra un atre mur, esta volta guardat per- un jagant, qui, per a donar-li pas, li exigi que tornara a casa i li portara una garrafa de vi de moscatell de l'any anterior.

 
Pauet, ajudat pel pollastre al anar i pel corp al vindre, va passar el riu tornant al mur del jagant.
Li dona a este la garrafa de vi, el jagant el tasta, li pareix dolcet, i per mig d'un cholit fa desapareixer el mur.

 
Al despedir-se li dona a Pauet una flor de cardera, dient-li que quan necessitara alguna cosa que la olorara en força.

 
A continuacio Pauet reempren el seu cami. Nomes li quedava ya un sol obstacul: un gran precipici que separava del final del trayecte, ¿ Com superar-lo? Anava d'aci cap alla, buscant un punt en que el barranc fora transitable, i no l'encontrava, anava avant i arrere.i no trobava cap sendeta per a on passar a l'atre costat.

 
En aixo se li aparegue un llop que al vore'l, plorar li va donar llastima, i se va oferir a solucionar-li el conflicte si fea lo que ell li diria: “caça'm un corderet, guisa'l i porta-me'l, i yo te passare a l'atre costat del barran.

 
El corp s'havia fet tan amic de Pauet que anava sempre volant prop d'ell, va sentir les paraules del llop i se'n ana corrents a un corral, va robar un corderet i li'l va dur a Pauet, qui el va matar, va fer una foguerada, el va rostir i el va preparar al llop.

 
Este se'l va menjar de recel i despres li va donar a Pauet un bastó nagic dient: quan vullgues anar a algun punt dificil, puja al basto, digues "arre llop volador" i voras el resultat.
Pauet es va posar el basto entre came i va dir: "arre llop volador" i en un moment va saltar el precipici i es va encontrar a l'atre costat.

 
Des d'alli va seguir pujant a la montanya per un cami facil, i al final va trobar un jardi conreat per un doctor, a qui li va de manar la medicina per a sa mare.>br> Este va cullir unes fulles molt amples i l oloroses d'un arbre medicinal frondos, que alli es criava, i li les va donar de bon grat a Pauet. Este les va posar en un saquet per a dur-les, a casa i bollir l'infusio que li va ordenar el doctor per a sanar a sa mare.

 
Pauet en el basto magic entre cames va volar a sa casa, va fer l'infusio de l'erba medicinal, sa mare la va pendre, i es va curar.
Ell es va fumar el cigarret que li va regalar el nano, i va olorar la flor de cardera, denanant-li tot lo que li fea falta en casa.
Per obra de magia al instant tots els armaris s'ompliren de tot.