PLA LECTOR

PLA LECTOR

1. INTRODUCCIÓN

D'acord amb l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes, considerant aquesta com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

• Presentació del Centre

El nostre pla de foment de la lectura està adreçat a una classe de 4t de Primària d'un col·legi públic, el Pare Català a Benimaclet. El nostre objectiu és augmentar l'índex lector i fer de la lectura una rutina, a través del gaudiment, la il·lusió i la seducció.

• El context sociocultural del centre

D'una banda, l'alumnat que trobem a aquest centre pertany a famílies de nivells socioeconòmics diferents, alguns d’ells són de classe media i uns altres de classe media-baixa. Però els xiquets i xiquetes conviuen sense produir-se cap tipus de discriminació.

Quan parlem del nivell de desenvolupament de les competències literàries i lectores alumnat podem dir que és correcta perquè el centre compta amb els recursos bàsics per a l’aprenentatge i accepta la diversitat cultural, tot basant-se en una sèrie de trets d’identitat (principis i finalitats educatives) entre els quals ún dels més importants és el de la integració, coeducació, participació i normalització lingüística. Pel que fa a la creació d’un pla lector adequat, hem de posar especial atenció als actors principals, els alumnes i les seues competències literàries i lectores. En aquest cas n’hi ha molt diverses i per tant trobarem nivells molt diferents amb els que haurem de treballar amb igualtat, per a aconseguir una meta comú.

En resum, animar a llegir és intentar que la lectura siga una pràctica habitual en la vida de les persones, però sense avorrir-les.

pensem que el foment de la lectura és rellevant en l’àmbit escolar, i per tant, necessari portar a terme un bon pla de foment lector dintre de l’escola, perquè segons Colomer (1991), l’educació literària és clau en el desenvolupament d’habilitats i competències necessàries per a la comunicació dintre de la societat, sent la forma més adequada per a fer-ho, mitjançant lectures fragmentades o textos breus, lectures silencioses, i per tant, individuals dintre de l’aula i les lectures col·lectives, com les tertúlies dialògiques.

El que realment volem avaluar, és si hem aconseguit els següents objectius del nostre pla de foment lector amb els alumnes. Aquests objectius han sigut recolzats amb els arguments d’autoritat de Sánchez Corral (1991), Perdomo (2005), Mendoza (2001) i Cerrillo (2013), a continuació els enumerarem:

• Fomentar el desenvolupament de l’alumne, concretament en la concepció del “Jo”, sent una persona crítica que puga elegir al llarg de tota la seua vida entre dues o diverses opcions.
• Fomentar el nou model d’Educació literària, mitjançant l'hàbit de lectura i les habilitats lingüístiques, així com el foment de la creativitat.
• Desenvolupar de forma gradual la competència literària, amb una selecció variada de llibres.
• Ampliar el cànon lector, a través de textos literaris de qualitat, adequats als interessos i capacitats dels nens.
• Activar els coneixements mitjançant l'intertext lector per tal de donar una resposta als estímuls textuals i a la vegada enriquir l’experiència dels nens.
• Establir la lectura dintre de la vida dels nens com una forma de gaudi

És a dir, si hem incentivat la lectura, hem creat hàbit lector, els hem introduït en la comprensió lectora, si coneixen els gèneres, etc.

Primer de tot, utilitzarem per avaluar l'observació, ja que aquesta ens permetrà obtenir informació tant de l'alumne com del grup i de tot el que fan en cada moment. Així podrem veure l'evolució dels nostres alumnes. Per tant, considerem que l'observació es converteix en el marc més adient per dur a terme avaluació.

A més, de manera indirecta, mentre realitzem el nostre pla de foment lector, introduirem una sèrie d'activitats perquè nosaltres vegem com les duen a terme els nostres alumnes. Després de treballar cada gènere, intentarem fer unes assemblees per veure el que els xiquets han comprès i al mateix temps, puguem repassar tot el que hem aprés.

2. LA BIBLIOTECA

La biblioteca d’aquest centre és prou xicoteta, per a la quantitat d’alumnes que te en total. Es una sala cuadrada amb no molt d’espai, normalment no es poden fer activitats amb una clase completa, els profesors de l’aula tracten de fer torns per anar actualitzant les lectures dels seus alumnes. La distribució d’aquesta biblioteca es basa en la clasificació per cursos. Principalment, hi ha dos o tres estanteries per cicle.

En cadascuna de les estanteries de cicle, no trobem una clasificació aparentment temàtica. Dins de cada edició, els llibres es clasifiquen per nivell de lectura, i també hi ha apartats dedicats a sagues concretes (alguns d’aquestos estants dedicats tenen una decoració característica). Les parets que no estan ocupades per estanteries tenen posters de diversos tamanys, alguns fan referencia obres clàsiques, mentres que altres son de sagues d’actualitat.

No hi ha una gran quantitat de varietat dins de cada cicle, però el centre tracta de tindre 4 o 5 exemplars de cada llibre que tenen. Els llibres son prou actualitzats, no tenen moltes obres clasiques, però si una pequenya secció dedicada a adaptacions dels clàssics, on podem trobar adaptacions de molts nivells, per als alumnes que tinguen curiositat per aquest sector. Alguns professors utilitzen aquest material didàctic amb el fi de inculcar algunes idees principals sobre aquestes obres, de cara a futurs estudis relacionats amb aquestes obres.

La biblioteca del centre que analitzem es una biblioteca comú a tot el centre, i te molt poc material enfocat a l’alumnat d’infantil. Trobem una petita estanteria amb uns quants llibres d’infantil, en cadascun d’aquestos llibres en general de lectura, sense una classificació clara. Però, hi ha un estant d’aquesta que esta dedicat a llibres didàctics d’aula, que poden ser empleats per els alumnes que no poden comprar tot el material escolar requerit.

Per a fer la nostra intervenció a l’aula, tractarem de aprendre mes o menys els exemplars que trobem a la biblioteca, en aquest cas, els del segon cicle. Tractarem de profunditzar en les obres per tal de coneixer el seu contingut, així com la seua aportació a la competencia literiaria dels alumnes.

3. ACTIVITATS

1. Planificació de les activitats a classe

Hora del conte.

Aquesta activitat de lectura es pot realitzar tant en l’aula com en la biblioteca escolar, com el centre com a casa amb la família i esta pensada per a qualsevol nivell.

L’activitat d’hora del conte consisteix en dedicar  una hora del dia a llegir en veu alta o explicar una historia oral o d’un llibre. L’activitat pot acabar amb un joc si els xiquets són xicotets. Aquesta activitat pot vincular-se amb el conta contes o amb la lectura dramatitzada.  

Formació d’usuaris.

Més que una pràctica de promoció de la lectura es tracta d’activitats amb l’objectiu d’ensenyar  els usuaris a utilitzar els mitjans de la biblioteca. També ens trobem amb activitats d’alfabetització digital que proposen accions des d’Internet per a la formació en l’ús d’ordinadors.

Aquesta pràctica és una activitat de formació aplicable per a qualsevol curs de primària que a més es pot emprar en l’entorn de la biblioteca.

                   

Club de lectura.

La tercera i última activitat que programaríem seria el club de lectura. Habitualment, aquest tipus de pràctica de lectura té lloc a la biblioteca. Les persones que formen el club tendeixen a ser de la mateixa edat o a compartir gustos lectors. La dinàmica pot ser senzilla: es tria un mateix llibre  o llibres d’un tema comú o escrits per un mateix autor. La lectura pot fer-se individualment i compartir-ne els resultats o compartir el procés de lectura en les reunions on comentem les impressions o les opinions que la lectura ha generat. Podem ampliar l’activitat amb propostes d’escriptura com ressenyes o recomanacions de llibres que poden fer-se per escrit o de forma audiovisual a través de una pàgina web.

Es departaments de llengües poden proposar un club de lectura que aglutine la lectura en valencià, castellà, anglès o francès.

Aquesta és una pràctica amb una llarga història i amb diferents estudis que ens aporten consells, experiències o protocols.

A més de tot això es pot fer altre grup de comitès de valoració de llibres, amb l’objectiu de valorar llibres per recomanar-los a la resta de lectors del centre o a uns altres centres a través d’una pàgina web.

Els comitès de valoració busquen crear lectors competents, que usen criteris de lectura objectius i que siguen capaços de valorar llibres. Bàsicament, l’objectiu és aprendre a utilitzar criteris de valoració de lectura més objectius, més basats en el relat, l’àlbum o el llibre de coneixements i menys en els gustos; discutir, intercanviar, compartir amb altres persones...

Aquestes activitats de lectura es poden posar en pràctica tant en educació primària com en l’ESO com en batxillerat. Està pensada per aplicar-se en la biblioteca escolar o a través d’una plataforma virtual.  

Les activitats del PLC poden ser molt diverses i també podem emprar espais diferents com per exemple la biblioteca escolar, al centre, a l’aula o en espais virtuals, alguns se centren en lectures de llibres, altres en documents

RESSENYA TÈCNICA: LA LECTURA AL CENTRE

RESSENYES

LA LECTURA AL CENTRE;

Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre.

Gemma Lluch

Bromera (didàctiques)

Es tracta d’una guia, un manual que serveix de ferramenta per a escriure un bon pla de lectura al centre educatiu.

Per escriure-l, pàgina 9 à “Per escriure aquest lliure ha sigut necessari fer una recopilació. Al Ipad, al mòbil,... llegir instruccions, teatre, biografies, novel·les, il·lustracions, pàgines d’economia, etc. Llegir per informar-nos, per saber, per tenir criteri i opinió, per gaudir o pensar... llegir per escriure i compartir allò que m’agrada, allò que m’emociona,...”

En primer lloc, dir que la tasca dels mestres és molt important i imprescindible. Han de fer una feina per a satisfer una necessitat educativa real. Per això recalca la importància del paper del mediador (família i centre educatiu). Important perquè els mestres interaccionen amb les famílies constantment.

Per aconseguir que els alumnes gaudisquen dels llibres i obtinguin un hàbit lector és important no quedar-nos únicament amb el llibre de text i fer diverses activitats.

Hem de saber com incloure en la programació cadascuna de les microhàbilitats que volem treballar. Per exemple, perquè milloren la tria que els agradi o perquè sàpiguen treballar en alguns recursos, tecnologies (informació i comunicació). Per això, és important tractar d’ incorporar tots el recursos en la nostra manera de treballar amb els xiquets i les famílies.

Hem d’oblidar que hem d’ ensenyar també sense caure en la monotonia, evitar fer les fitxes de lectura.

Els xiquets de hui dia són coneguts com nadons digitals, però no és de tot cert, cal distingir les habilitats dins de la competència, és a dir, els bebès miren les fotos al Ipad, saben usar les TICS, però no en relació amb l’educació. Són recursos molt útils per a buscar fonts d’informació que l’interessen o xarxes socials de lectura. Fer diferents grups de lectura on els xiquets d’una determinada edat parlen dels llibres de literatura, els expliquen, els recomanen, etc. També els podem utilitzar per fer videoblogs de menors, on recomanen llibres en l’àmbit escolar de manera privada i públicament.

En la nostra programació a l’aula hem de transmetre el nostre plaer mitjançant les pràctiques, ser el reflex dels xiquets. A més a més, amb una mirada global en totes les altres àrees, treballar altres competències del currículum transversalment.

Amb les lectures també podem treballar temes controvertits. Tractar qüestions de la vida quotidiana i que sàpiguen traure les seues conclusions pel que fan aquests temes. Cal fer-los pensar i despertar el seu esperit crític..

Jo quan era petita no m’agradava gens llegir, però mirar els dibuixos dels còmic sí. Si pensem en aquest cas, quan l’atenció és insuficient i volem captar-la, les il·lustracions son molt útils. Els xiquets podem imaginar-se la història. Per exemple, els àlbums il·lustrats o els còmics, transformen el llibre en un objecte artístic i requereix d’una observació més pausada.

Per tal de transmetre mitjançant diverses lectures i gèneres i aconseguir que ells sols llisquen, Gemma Lluch proposa algunes pràctiques que es poden realitzar a l’aula i també nombroses idees per a planificar activitats de lectura, escriptura, etc.

Finalment, el objectiu final de la autora és entusiasmar als xiquets i evitar la monotonia.

RESSENYA; LECTURA LLIURE: CIRCUS

CARMEN SÁNCHEZ VALERO

La ressenya que ens ocupa es sobre el llibre titulat “Circus”. L’autor del llibre es diu Eduard Costa i Gonzalvo, que va nàixer en Albalat de la Ribera (València) l’any 1972 i està considerat com un dels autors de teatre valencians amb més futur en la actualitat. Està llicenciat en dret per la Universitat de València i en art dramàtic per l´Escola Superior d´Art Dramàtic de València. També forma part de la companyia valenciana Anem Anant Teatre. En la seua producció podem destacar una de les obres més importants com és “Argos (la balsa de la Medusa)”, que va obtindre el premi a la millor obra conjunt en la 20a edició del Premi Vila de Mislata. Amb aquest llibre va guanyar el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal- Ciutat de Carcaixent en 2003. Aquest llibre va ser editat en Alziral’any 2004, per l’editorial Bromera.

Aquesta obra de teatre podríem dir que transcorre durant l’actualitat narrant totes les aventures que van a viure quatre xiquets que van al mateix col·legi anomenats: Maria Ferranda, Txema, Carol i Susi, durant un dia en el que tenen que preparar una pràctica per a educació física, en la qual tenien que cantar i ballar, és a dir, tenen que preparar un ball per a final de curs que han de representar-lo davant de tot el col·legi i com no volen quedar mal tenen que practicar i treballar-lo molt. Com no podien estar en ninguna casa, tenen que trobar un lloc propi i adequat on poder estar sense destorbar a ninguna persona. Però durant aquestos moments, viuran moltes aventures que es desenvoluparan en el llibre.

L’obra ens conta la història de quatre xiquets d’un mateix col·legi que tenen que preparar una pràctica per a l’assignatura d’educació física, concretament un ball de fi de curs. Aquestos xiquets no podem fer-ho a les seus cases perquè destorben el seus pares i tenen que pensar en un altre lloc per anar a preparar-ho. Per això, se’n van a un casalot abandonat, paregut al que podem trobar a les pel·lícules de por, i assagen en aquest lloc la pràctica. En aquest viuran moltes aventures interessants i divertides ja que es barreja un poc el gènere de terror, descobrint a poc a poc les diverses trampes a les que els personatges tenen que fer front; introduint l’ús de la màgia del circ, partint de la il·lusió, la fantasia i l’engany. A més, també podem marcar la presència contínua al llarg de l´ obra del musical, un gènere d’entreteniment. L’obra es divideix en tretze escenes, en les quals ens narren les diferents aventures que els xiquets van a viure. Comença amb una xicoteta introducció de tot el que els xiquets han de fer i situant al lector en la situació, i desprès va a poc a poc centrant-se en el treball que cada xiquet ha de fer. Com a mínim, n’hi ha un capítol en el qual es parla de un dels xiquets, per això podem trobar quatre escenes destinades als protagonistes, és a dir, tenim un capítol de “La cançó de Maria Ferranda”, un altre de “La cançó de Susi”, “La cançó de Txema” i “L’habitació dels somnis (La cançó de Carol)”.

Les figures retòriques

LES FIGURES RETÒRIQUES

També conegudes com a figures literàries, és l'art d'embellir les paraules i donar al llenguatge una eficacia per persuadir, commoure o delectar al lector. (RAE, 2017).

Són molt importants perquè són una manera diferent d’usar el llenguatge.(ABC, 2017).

Pertanyen a la funció poètica del llenguatge i són pròpies dels textos literaris; sobretot en la poesía. (Wikipedia, 2017)

El model paraliterari

EL MODEL PARALITERARI

El cànon de literarietat d’un text al llarg dels diferents segles, ha estat lligat a la qualitat estètica i l’originalitat. Però, també hi ha altres models que pertanyem als extramurs de la literatura. Fan referència a les manifestacions populars i de massa, és a dir, el terreny de la literatura subcultural. Estos sectors no compten amb una correcta competència literària ni valors literaris legitimitats. Lligen novel.les, textos, perquè són populars i conegudes per tothom.

Per exemple, esmenten àrees d’ampliació no narratives com són la comedia de l’art, el gran guignol, el melodrama, l’òpera, el cinema pornogràfic o el còmic. (Couégnas)

“Jean Tortel o François Le Lionnais van encara més enllà. Caldria afegir la “paraliteratura d’imaginació”, una “didàctica” i un tercer que inclouiria “grafits” (Visent Salvador, 1994)

Gènere dramàtic

GÈNERE DRAMÀTIC

Els ensenyants han de conéixer que hi ha diversos tipus de gèneres literaris, si si conegueren les característiques d’almenys u, seria més fàcil  que comprengueren i escrigueren textos del mateix gènere literari.

L’ensenyament a l’escola ha de ser el més complet possible. Els Mestres haurien de conéixer els principals gèneres literaris i els que no ho són i anar més enllà de les normes de cadascun.

La literatura és com la vida i les époques, evoluciona en els anys i per això, les normes no són rígides, sinó tot el contrari, són flexibles i a més a més, les marquen la societat i els individus que volen o requereixen els propis individus en cada moment.

El gènere dramàtic també pot anomenar-se “gènere discursiu” (Glòria Bordons, 2003), pertany al grup dels conversacionals, textos teatrals, entrevistes i seu pertany al segle XIX. (Wikipedia, 2017).  A través del diàleg dels personatges, representa algun episodi o conflicte de la vida dels éssers humans.

Els seus trets més característics són la utilització del diàleg i que no apareix la figura del narrador. Està destinat a ser representat, com ja està explicat anteriormente,abraça tot allò que s'ha escrit per al teatre. A més, posseïx una estructura narrativa prou rígida, dividida en tres parts. Presentació o exposició, nus o desenvolupament i finalment, el desenllaç.

Al inici de l'obra que pertany a la presentació, habitualment és la de major extensió i també coincidix amb el moment on la trama es complica. Aquesta part té el nom de clímax (conflicte). Quan el problema és resolt, arriba el moment del desenllaç. Ací es planteja el desenrotllament de l'obra.

L'estructura externa del teatre està composta per diferents actes marcats per les accions principals dels personatges i les escenes on estos apareixen i el temps de les quals és menor que els actes. (Paola De Nigris, 2009)

Literatura de tradició oral

LITERATURA DE TRADICIÓ ORAL

“Les tradicions i expressions orals són una categoria dins del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les quals són fonamentals per a mantindre vives les cultures. (UNESCO, 2017)

En tota societat s'ha rebut la tradició oral de distintes maneres, siga escrita o oral. Estes fonts han sigut, són i seràn estructures.  La riquesa d’aquestes serà cada vegada major. A més, són una inspiració per als grans literats. Gràcies a elles, els ciutadans d'una comunitat determinada podem gaudir i disfrutar d'elles al ser repetides per generacions.

La tradició fa referència a una caracteristica que té un succés i aquest es transmet de manera oral sense cap mitjà que intervinga en el procés, únicament la paraula dita d'uns cap a altres.

En primer lloc, la literatura de tradició oral és la producció expressada per mitjà d'un llenguatge figurat manifestat de formes distintes. Aquestes formes van reflectint les etapes cronològiques històriques, les vivències de cadascú, les pràctiques religioses, les celebracions, les aspiracions de la majoria d'una comunitat que es constituïxen en l'entitat d'un poble. Esta tradició es manifesta en prosa de distintes maneres. Per exemple,  mitjantzant faules, rondalles, llegendes, mites, etc.

D'altra banda, trobem la literatura tradicional en vers que s'expressa de distinta manera, per mitjà de cobles, endevinalles, dites i refranys.

Un dels principals fonaments d'esta tradició popular és el costum de transferir els coneixements oralment. Perquè açò succeïsca fa falta una permanència en el temps i tindre una relativa experiència. És a dir, el propi poble és qui posseïx els sabers de la literatura oral. La paraula, la tradició és l'entrega d'una generació cap a unes altres  noves per a què la cultura i la riquesa de la literatura no es perda i romanga.

Per tant, és indispensable que siga transmesa de manera parlada, que siga de tots i de ningú, que tinga la bellesa essencial del propi fet literari. (UNIVERSITY OF CAMBRIDGE, 2011)

Literatura i fet literari

LITERATURA Y FET LITERARI

Què és el que fa que un text siga literari?

En primer lloc, aquest vocable és una paraula polisémica. És ‘’arte de la expresión verbal”. “Conjunto de las producciones literarias de una nación, de una época o de un género” “Conjunto de obras que versan sobre un arte o una ciencia” “Conjunto de conocimientos sobre literatura” “Tratado en que se exponen estos conocimientos” (RAE, 2017)

Segons aquests definicions, és un conjunt de coneixements i habilitats que formen un tot per a donar eficacia al llenguatge i al conjunt d'obres que versen sobre un art o una Ciència.

És un fet que esta lligat amb altres àrees i disciplines que es relacionen amb ella, la llengua, la filosofia, la pedagogia i per descomptat la didàctica. (Mínguez 2010)

Al llarg de la història, este terme ha anat evolucionant i tenint distintes fases, és per això que están intimament relacionats.

Perquè una obra puga adquirir la qualitat de literària, és necessari mesurar-la de manera subjectiva, reflexionant sobre ella.  La seua ensenyança en les escoles ha sigut bàsicament enfocada a formes d'escriptura segons l'època corresponent.

Qualsevol novel·la, conte, text, poema para a ser considerat com literari quan el lector ho considera com a tal es en aques coment quan es convertix en literatura. D'ací que els mestres, com ja està exposat anteriorment, han d'ensenyar-la per mitjà de la utilització del llenguatge ja siga de manera escrit o verbal.

Els alumnes no poden començar la casa per la teulada, és necessari que adquirisquen una competència literària mínima perquè puguan progressar cap a nivells més complexos.

Qué ése ñ que fa d’un missatge verbal una obra d’art? (Ben Miral. Roman Jakobson, 1994)

Encara avui no ho sabem i som deutors d’aquesta questió. Estes idees evolucionen epistemológicament. La literatura volia trovar la seura propia definicó en l’elaboració d’un material lingüistic i d’unes estructures verbals.

La novel.la, incorpora, normalment, el llenguatge ordinari i més sencilla a les circunstancies socio-contextuals. Es a dir, el llenguatge ordinari o pràctic és diferent al literari.

“El conjunt de literatura (real o potencial) es definia així, en el cas de les opcions formalistes, en funció d’un llenguatge particular: a vegades se’n deia -- llengua de la literatura --, discurs literari o fins i tot registre literari. (Roger Fowler, 1994).

Però el concepte de registre és més flexible encara. “Hi ha un criteri flexible que permet delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d’allò que no ho és” (Sebastià Serrano, 1994)

Estem davant d’una nova problemática, la de la mutabilitat de la literatura i fel det literari.  És per aquest motiu que parlar de literarietat és parlar de historia i de la seua evolució al llarg del temps.

“Una teoría centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou cap predictiva, ja que el seu objecte d’estudi no és sinó una idealització d’uns fets concrets sesibles a unes regles d’evolució explicables.”

Comptat i debatut, parlar de literatura és al mateix temps fer-ho de Kafka, de Joyce, de Quenean o de Joan Fuster. El seus textos donen plaer al lector per la gran belleça que transmiten.