Ressenya tècnica: Llegir per a créixer

RESSENYA LECTURA TÈCNICA

PAULA MOLINS GASCA

2on B

LLEGIR PER A CRÉIXER

Dades

En aquesta ressenya vaig a parlar d’un dels llibres tècnics que he llegit, que més m’ha ajudat a comprendre el que de veritat significa ensenyar a un xiquet a ser un lector. El títol és “Legir per a créixer” i està escrit per JC Girbés. La primera edició del llibre va ser possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria d’Educació.

Breu resum i indicació de les parts

Començaré dient que “Llegir per a créixer” és un llibre de tipus guia, en un primer moment per a pares, però que sense cap dubte hauria de ser una lectura obligatòria per a qualsevol mestre. Es divideix en quatre parts: 1. La importància de la lectura. On ens explica per què volem “fer lectors”, ens demostra que els llibres no són objectes sagrats sinó que han d’estar a l’abast dels xiquets i no passa res si es trenquen o es taquen. Després entra al debat de si a soles amb saber llegir ja eres un bon lector i continua amb llegendes urbanes i beneficis de la lectura. 2. Com contagiar el gust per la lectura. 3. Consells per a escollir el llibre adequat. 4. Un conte per a començar. On podem veure com apropar-nos als xiquets des de xicotets mitjançant el gust per la lectura.

Comentari crític des de l’educació literària

 Ensenyar a llegir no és fàcil, però tots els mestres estarem d’acord en que fer un xiquet lector és encara més difícil. Primer diré que una grandíssima part de la responsabilitat de que un xiquet siga lector o no, és nostra, junt a la família, que és l’encarregada de donar exemple. Com bé diu el llibre, ara mateix tenim una forta competència audiovisual però encara és possible fer lectors. Els moments que ens donen els llibres no són comparables als videojocs o els vídeos de Youtube. Els llibres ens donen el poder d’imaginar i de muntar les històries que conten als nostres caps.

Obrim la porta a la imaginació i ens permet traslladar-nos mentalment a llocs coneguts o no coneguts. A més com a professors hauríem de deixar de pensar en els llibres únicament com a instruments de lectura o de portar coneixements, ja que mitjançant els llibres podem apropar-nos molt més als xiquets i serveixen com a ferramenta per a parlar amb ells i intercanviar tota mena d’opinions.

Tornant al tema dels lectors, és segur que tots estarem d’acord que per a ser-ho, no és suficient amb la capacitat de llegir sinó la disposició. Ser lector és convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat i plaent.

És completament fals que existeixen persones que no lligen per falta de temps. Qui no llig és per que no el considera important. Ja que totes les persones tenim en més o menys mesura temps lliure que podem aprofitar per a descobrir els llibres. Hem de trobar la manera d’apropar-nos a la lectura. Una bona mesura per a aplicar amb els xiquets i amb nosaltres mateixos és participar en un club de lectura. Això ens servirà per a que tant els nostres alumnes com nosaltres puguen compartir les seues experiències, gusts... i a poc a poc anant fent més gran les nostres possibilitats de lectura.

Hem de contagiar el gust per la lectura als nostres alumnes i per a això els educadors hem de fer un esforç extra per a aconseguir que els més menuts estimen els llibres. Els nostres recomanaments han de ser entusiastes i sincers i mai obligar-los. Una bona idea que he trobat aquest llibre per a fer a la llar dels xiquets és omplir els racons de la casa de llibres a l’abast dels menuts per a que puguen agafar-los i fullejar-los quan ells vullguen.

També hem de saber que els llibres són la ferramenta perfecta per a aprendre idiomes. Gràcies a ells, els meus professors feren que jo m’enamorara del valencià.

També m’agradaria comentar la part que parla dels xiquets que refusen la lectura. Això vol dir que encara no hem trobat el llibre perfecte per a ell. Existeix una varietat infinita de llibres. No tenim per què començar amb els típics llibres escolars. Una bona forma d’apropar-nos a ells pot ser per exemple amb els còmics, que combinen imatge i text.

Terminaré dient que és impossible fer un xiquet lector si nosaltres mateixos no vivim la lectura.