PLA LECTOR

PLA LECTOR

1. INTRODUCCIÓN

D'acord amb l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes, considerant aquesta com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

• Presentació del Centre

El nostre pla de foment de la lectura està adreçat a una classe de 4t de Primària d'un col·legi públic, el Pare Català a Benimaclet. El nostre objectiu és augmentar l'índex lector i fer de la lectura una rutina, a través del gaudiment, la il·lusió i la seducció.

• El context sociocultural del centre

D'una banda, l'alumnat que trobem a aquest centre pertany a famílies de nivells socioeconòmics diferents, alguns d’ells són de classe media i uns altres de classe media-baixa. Però els xiquets i xiquetes conviuen sense produir-se cap tipus de discriminació.

Quan parlem del nivell de desenvolupament de les competències literàries i lectores alumnat podem dir que és correcta perquè el centre compta amb els recursos bàsics per a l’aprenentatge i accepta la diversitat cultural, tot basant-se en una sèrie de trets d’identitat (principis i finalitats educatives) entre els quals ún dels més importants és el de la integració, coeducació, participació i normalització lingüística. Pel que fa a la creació d’un pla lector adequat, hem de posar especial atenció als actors principals, els alumnes i les seues competències literàries i lectores. En aquest cas n’hi ha molt diverses i per tant trobarem nivells molt diferents amb els que haurem de treballar amb igualtat, per a aconseguir una meta comú.

En resum, animar a llegir és intentar que la lectura siga una pràctica habitual en la vida de les persones, però sense avorrir-les.

pensem que el foment de la lectura és rellevant en l’àmbit escolar, i per tant, necessari portar a terme un bon pla de foment lector dintre de l’escola, perquè segons Colomer (1991), l’educació literària és clau en el desenvolupament d’habilitats i competències necessàries per a la comunicació dintre de la societat, sent la forma més adequada per a fer-ho, mitjançant lectures fragmentades o textos breus, lectures silencioses, i per tant, individuals dintre de l’aula i les lectures col·lectives, com les tertúlies dialògiques.

El que realment volem avaluar, és si hem aconseguit els següents objectius del nostre pla de foment lector amb els alumnes. Aquests objectius han sigut recolzats amb els arguments d’autoritat de Sánchez Corral (1991), Perdomo (2005), Mendoza (2001) i Cerrillo (2013), a continuació els enumerarem:

• Fomentar el desenvolupament de l’alumne, concretament en la concepció del “Jo”, sent una persona crítica que puga elegir al llarg de tota la seua vida entre dues o diverses opcions.
• Fomentar el nou model d’Educació literària, mitjançant l'hàbit de lectura i les habilitats lingüístiques, així com el foment de la creativitat.
• Desenvolupar de forma gradual la competència literària, amb una selecció variada de llibres.
• Ampliar el cànon lector, a través de textos literaris de qualitat, adequats als interessos i capacitats dels nens.
• Activar els coneixements mitjançant l'intertext lector per tal de donar una resposta als estímuls textuals i a la vegada enriquir l’experiència dels nens.
• Establir la lectura dintre de la vida dels nens com una forma de gaudi

És a dir, si hem incentivat la lectura, hem creat hàbit lector, els hem introduït en la comprensió lectora, si coneixen els gèneres, etc.

Primer de tot, utilitzarem per avaluar l'observació, ja que aquesta ens permetrà obtenir informació tant de l'alumne com del grup i de tot el que fan en cada moment. Així podrem veure l'evolució dels nostres alumnes. Per tant, considerem que l'observació es converteix en el marc més adient per dur a terme avaluació.

A més, de manera indirecta, mentre realitzem el nostre pla de foment lector, introduirem una sèrie d'activitats perquè nosaltres vegem com les duen a terme els nostres alumnes. Després de treballar cada gènere, intentarem fer unes assemblees per veure el que els xiquets han comprès i al mateix temps, puguem repassar tot el que hem aprés.

2. LA BIBLIOTECA

La biblioteca d’aquest centre és prou xicoteta, per a la quantitat d’alumnes que te en total. Es una sala cuadrada amb no molt d’espai, normalment no es poden fer activitats amb una clase completa, els profesors de l’aula tracten de fer torns per anar actualitzant les lectures dels seus alumnes. La distribució d’aquesta biblioteca es basa en la clasificació per cursos. Principalment, hi ha dos o tres estanteries per cicle.

En cadascuna de les estanteries de cicle, no trobem una clasificació aparentment temàtica. Dins de cada edició, els llibres es clasifiquen per nivell de lectura, i també hi ha apartats dedicats a sagues concretes (alguns d’aquestos estants dedicats tenen una decoració característica). Les parets que no estan ocupades per estanteries tenen posters de diversos tamanys, alguns fan referencia obres clàsiques, mentres que altres son de sagues d’actualitat.

No hi ha una gran quantitat de varietat dins de cada cicle, però el centre tracta de tindre 4 o 5 exemplars de cada llibre que tenen. Els llibres son prou actualitzats, no tenen moltes obres clasiques, però si una pequenya secció dedicada a adaptacions dels clàssics, on podem trobar adaptacions de molts nivells, per als alumnes que tinguen curiositat per aquest sector. Alguns professors utilitzen aquest material didàctic amb el fi de inculcar algunes idees principals sobre aquestes obres, de cara a futurs estudis relacionats amb aquestes obres.

La biblioteca del centre que analitzem es una biblioteca comú a tot el centre, i te molt poc material enfocat a l’alumnat d’infantil. Trobem una petita estanteria amb uns quants llibres d’infantil, en cadascun d’aquestos llibres en general de lectura, sense una classificació clara. Però, hi ha un estant d’aquesta que esta dedicat a llibres didàctics d’aula, que poden ser empleats per els alumnes que no poden comprar tot el material escolar requerit.

Per a fer la nostra intervenció a l’aula, tractarem de aprendre mes o menys els exemplars que trobem a la biblioteca, en aquest cas, els del segon cicle. Tractarem de profunditzar en les obres per tal de coneixer el seu contingut, així com la seua aportació a la competencia literiaria dels alumnes.

3. ACTIVITATS

1. Planificació de les activitats a classe

Hora del conte.

Aquesta activitat de lectura es pot realitzar tant en l’aula com en la biblioteca escolar, com el centre com a casa amb la família i esta pensada per a qualsevol nivell.

L’activitat d’hora del conte consisteix en dedicar  una hora del dia a llegir en veu alta o explicar una historia oral o d’un llibre. L’activitat pot acabar amb un joc si els xiquets són xicotets. Aquesta activitat pot vincular-se amb el conta contes o amb la lectura dramatitzada.  

Formació d’usuaris.

Més que una pràctica de promoció de la lectura es tracta d’activitats amb l’objectiu d’ensenyar  els usuaris a utilitzar els mitjans de la biblioteca. També ens trobem amb activitats d’alfabetització digital que proposen accions des d’Internet per a la formació en l’ús d’ordinadors.

Aquesta pràctica és una activitat de formació aplicable per a qualsevol curs de primària que a més es pot emprar en l’entorn de la biblioteca.

                   

Club de lectura.

La tercera i última activitat que programaríem seria el club de lectura. Habitualment, aquest tipus de pràctica de lectura té lloc a la biblioteca. Les persones que formen el club tendeixen a ser de la mateixa edat o a compartir gustos lectors. La dinàmica pot ser senzilla: es tria un mateix llibre  o llibres d’un tema comú o escrits per un mateix autor. La lectura pot fer-se individualment i compartir-ne els resultats o compartir el procés de lectura en les reunions on comentem les impressions o les opinions que la lectura ha generat. Podem ampliar l’activitat amb propostes d’escriptura com ressenyes o recomanacions de llibres que poden fer-se per escrit o de forma audiovisual a través de una pàgina web.

Es departaments de llengües poden proposar un club de lectura que aglutine la lectura en valencià, castellà, anglès o francès.

Aquesta és una pràctica amb una llarga història i amb diferents estudis que ens aporten consells, experiències o protocols.

A més de tot això es pot fer altre grup de comitès de valoració de llibres, amb l’objectiu de valorar llibres per recomanar-los a la resta de lectors del centre o a uns altres centres a través d’una pàgina web.

Els comitès de valoració busquen crear lectors competents, que usen criteris de lectura objectius i que siguen capaços de valorar llibres. Bàsicament, l’objectiu és aprendre a utilitzar criteris de valoració de lectura més objectius, més basats en el relat, l’àlbum o el llibre de coneixements i menys en els gustos; discutir, intercanviar, compartir amb altres persones...

Aquestes activitats de lectura es poden posar en pràctica tant en educació primària com en l’ESO com en batxillerat. Està pensada per aplicar-se en la biblioteca escolar o a través d’una plataforma virtual.  

Les activitats del PLC poden ser molt diverses i també podem emprar espais diferents com per exemple la biblioteca escolar, al centre, a l’aula o en espais virtuals, alguns se centren en lectures de llibres, altres en documents