diumenge, 4 de juny del 2017

Ressenya lectura lliure: El País dels Llençols Mullats


Resultado de imagen para el pais dels llencols mullats


“El País dels Llençols Mullats” és el títol de la obra que comentarem més endavant. L´autor del mateix s’anomena Vicent Pardo, va nàixer a Vinalesa (València) el 1954, però en l’actualitat viu a Carcaixent; es dedica a l’ensenyament, a més de ser escriptor. Ha escrit molts llibres tant de narrativa com novel·les en la nostra llengua. També ha rebut molts premis com pot ser el de Camacuc pel llibre “Hola, Flac!”, el premi de Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians per “Una escola blanca que s’obri i mai no es tanca”. Aquesta novel·la va ser editada per l’editorial Bromera en l’any 2002 a Alzira. 
En aquest llibre es tracta un dels  problemes, per dir-lo d’alguna manera que els xiquets xicotets poden tindre durant la seua etapa de la infantessa. Aquest és el fet de no controlar la necessitat de fer pis al llit, i no ser capaç de despertar-se durant la nit i anar al bany per la necessitat que poden tindre els xiquets. Durant la novel·la es narren les diverses aventures que un xiquet de huit anys viu durant una nit que es queda a casa de la seua tia per una situació familiar. Totes aquestes aventures estan relacionades amb el problema de que els xiquets es pixen al llit, tractant com els xiquets no s’atreveixen a fer front a aquesta situació i com poden fer front a això.
Mitjançant la lectura del llibre que estem comenten som conscients de la problemàtica que hi ha envoltant el fet que comentaven anteriorment, quan un xiquet es pisa al llit. El llibre ens consta la història que viu Vicent, el protagonista que té huit anys i que encara es pisa al llit i té que afrontar aquest problema quan una nit ha de passar-la a casa de la seua tia. Durant la nit es pisa i se n’adona del que li ha ocorregut, per això ix al carrer amb el llençol per tal de secar-lo. En eixe moment un gos li agafa el llençol i se’n van cap a un autobús que els portarà al país dels llençols mullats, on viuran  moltes aventures. En aquell lloc podem trobar la presència de la màgia, ja que es un lloc sorprenent on la gent té uns poders extraordinaris, i és un lloc on tota la gent fa amics i es diverteix. Quan el xiquet és capaç de deixar de pisar-se al llit no anirà més a eixe lloc, ja que la finalitat del país és que els xiquets comprenguen que el que els ocurreix no s’ha de considerar un problema, perquè a molts xiquets també els passa i hem d’intentar comunicar-lo en la família per tal de que ens puguen ajudar. I també han de ser conscient de que això no es un problema i no és un motiu per a perdre l’alegria, sinó que han de tindre la iniciativa per resoldre el que ocurreix. El llibre el trobem dividit en deu capítols en els quals ens conten tot el que ocurreix una sola nit i totes les aventures que viu des de que ix de casa de la seua tia fins que torna del país del llençols mullats.
Per això, podem dir que en aquest llibre es fa un anàlisis d’una situació molt quotidiana en la vida infantil de tots els xiquets, ja que encara que alguns poden no haver viscut aquesta situació és molt habitual que ells no tinguen adquirit el control dels esfínters i no pugan controla la necessitat que poden tindre d’alçar-se i anar al bany. Això ocurreix amb més freqüència quan al xiquet li lleven el bolquer i com encara estan acostumats a tindre’l no es donen compte de que tenen que anar al bany a fer les necessitats. Al llibre l’autor intenta conscienciar a tots els xiquets de que encara que no tinguen assimilat aquell control, poden fer-ho de la mateixa manera que altres xiquets ho han fet. I encara això aquesta situació no ha d’impedir que els xiquets es desenvolupen d’una manera adequada, sinó que han de viure feliços perquè no han de preocupar-se, ja arribarà el moment en el qual tinguen assimilat el control.
Per acabar, m’agradaria recomanar la lectura del mateix a tots els xiquets en general, tant per aquells que visquen en la mateixa situació que el  protagonista del llibre com aquells que no tenen aquesta vivència prop d’ells. Per als xiquets que estén en la mateixa situació els vindrà be perquè podran saber que no és una cosa que els ocórrega a ells a soles sinó que hi ha molts més xiquets que també estan com ells. En canvi, per als xiquets que no tenen eixa situació a prop serveix per a conscienciar-los de la situació que molts amics d’ells estan passant i de la situació complicada a la que s’enfronten per tal de dir-lo a la família, als amics...
Pau García-Serra Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada