Ressenya lectura lliure: El País dels Llençols Mullats

“El País dels Llençols Mullats” és el títol de la obra que comentarem més endavant. L´autor del mateix s’anomena Vicent Pardo, va nàixer a Vinalesa (València) el 1954, però en l’actualitat viu a Carcaixent; es dedica a l’ensenyament, a més de ser escriptor. Ha escrit molts llibres tant de narrativa com novel·les en la nostra llengua. També ha rebut molts premis com pot ser el de Camacuc pel llibre “Hola, Flac!”, el premi de Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians per “Una escola blanca que s’obri i mai no es tanca”. Aquesta novel·la va ser editada per l’editorial Bromera en l’any 2002 a Alzira. 

En aquest llibre es tracta un dels  problemes, per dir-lo d’alguna manera que els xiquets xicotets poden tindre durant la seua etapa de la infantessa. Aquest és el fet de no controlar la necessitat de fer pis al llit, i no ser capaç de despertar-se durant la nit i anar al bany per la necessitat que poden tindre els xiquets. Durant la novel·la es narren les diverses aventures que un xiquet de huit anys viu durant una nit que es queda a casa de la seua tia per una situació familiar. Totes aquestes aventures estan relacionades amb el problema de que els xiquets es pixen al llit, tractant com els xiquets no s’atreveixen a fer front a aquesta situació i com poden fer front a això.

Mitjançant la lectura del llibre que estem comenten som conscients de la problemàtica que hi ha envoltant el fet que comentaven anteriorment, quan un xiquet es pisa al llit. El llibre ens consta la història que viu Vicent, el protagonista que té huit anys i que encara es pisa al llit i té que afrontar aquest problema quan una nit ha de passar-la a casa de la seua tia. Durant la nit es pisa i se n’adona del que li ha ocorregut, per això ix al carrer amb el llençol per tal de secar-lo. En eixe moment un gos li agafa el llençol i se’n van cap a un autobús que els portarà al país dels llençols mullats, on viuran  moltes aventures. En aquell lloc podem trobar la presència de la màgia, ja que es un lloc sorprenent on la gent té uns poders extraordinaris, i és un lloc on tota la gent fa amics i es diverteix. Quan el xiquet és capaç de deixar de pisar-se al llit no anirà més a eixe lloc, ja que la finalitat del país és que els xiquets comprenguen que el que els ocurreix no s’ha de considerar un problema, perquè a molts xiquets també els passa i hem d’intentar comunicar-lo en la família per tal de que ens puguen ajudar. I també han de ser conscient de que això no es un problema i no és un motiu per a perdre l’alegria, sinó que han de tindre la iniciativa per resoldre el que ocurreix. El llibre el trobem dividit en deu capítols en els quals ens conten tot el que ocurreix una sola nit i totes les aventures que viu des de que ix de casa de la seua tia fins que torna del país del llençols mullats.

Per això, podem dir que en aquest llibre es fa un anàlisis d’una situació molt quotidiana en la vida infantil de tots els xiquets, ja que encara que alguns poden no haver viscut aquesta situació és molt habitual que ells no tinguen adquirit el control dels esfínters i no pugan controla la necessitat que poden tindre d’alçar-se i anar al bany. Això ocurreix amb més freqüència quan al xiquet li lleven el bolquer i com encara estan acostumats a tindre’l no es donen compte de que tenen que anar al bany a fer les necessitats. Al llibre l’autor intenta conscienciar a tots els xiquets de que encara que no tinguen assimilat aquell control, poden fer-ho de la mateixa manera que altres xiquets ho han fet. I encara això aquesta situació no ha d’impedir que els xiquets es desenvolupen d’una manera adequada, sinó que han de viure feliços perquè no han de preocupar-se, ja arribarà el moment en el qual tinguen assimilat el control.

Per acabar, m’agradaria recomanar la lectura del mateix a tots els xiquets en general, tant per aquells que visquen en la mateixa situació que el  protagonista del llibre com aquells que no tenen aquesta vivència prop d’ells. Per als xiquets que estén en la mateixa situació els vindrà be perquè podran saber que no és una cosa que els ocórrega a ells a soles sinó que hi ha molts més xiquets que també estan com ells. En canvi, per als xiquets que no tenen eixa situació a prop serveix per a conscienciar-los de la situació que molts amics d’ells estan passant i de la situació complicada a la que s’enfronten per tal de dir-lo a la família, als amics...

Pau García-Serra Romero

Ressenya lectura lliure: Poemes per descobrir el món

El títol del llibre que a continuació començaren a ressenyar és “Poemes per descobrir el món”, que com es reflecteix en el títol del mateix és un llibre dedicat a la poesia, on podem trobar una sèrie de poemes relacionats tots amb un tema principal o amb diversos, com és aquest el cas. L’autor del llibre és Miquel Juan Garcia, va nàixer a Xàtiva l’any 1960. Miquel és mestre i professor de música i actualment dirigeix l’Orquestra Salvador Giner i la Coral Giner de la Societat Coral el Micalet de València, així com l’Orfeó de Massanassa. Ha publicat diversos contes per a xiquets (El tresor del Castell de Xàtiva, La Cova de la mà negra de l’Alcúdia de Crerspins) així com una diversa i ampla gama de poesia en llibres de festes de diversos pobles i cuitats. Aquest llibre es va editar en Algemesí (València), i la primera edició d’aquest va ser en Abril de 2011, en la editorial Andana Llibres SL.

La lectura del llibre aquest és una manera didàctica i entretinguda per tal que els xiquets puguen aprendre els noms dels vents més importants, dels oficis que poden tindre en un futur o que molta gent del seu entorn te i pugan saber a que es dediquen, dels instruments musicals... ja que d’aquesta manera els xiquets s’ho pasaran be llegint i és una altra manera d’aprendre. És a dir, si els xiquets es lligen aquest llibre de poesies podran aprendre conceptes importants i retindran millor els conceptes que s’expliquen que en una classe on el mestre es limita a donar els conceptes importants.

En el llibre que tractarem al llarg d’aquesta ressenya es desenvolupen una sèrie de conceptes propis dels xiquets més menuts, com poden ser els vents que troben, quines son les seues característiques. Uns altres temes com poden ser la natura i els elements que ens podem trobar en aquesta, la música i alguns dels instruments més significatius, explicar alguns dels oficis que l’autor del llibre pensa que són més interessants per als xiquets i per últim algunes de les parts del cos que els xiquets més coneix.

Durant tot el llibre es presenta una sèrie d’informació sobre diferents aspectes, fent-los en forma de poesia, de tal manera que els xiquets pugan disfrutar de la lectura del llibre i, a la mateixa vegada, aprendre conceptes importants. En primer lloc es presenten els diferents tipus de vents que podem trobar-nos, com son el xaloc, el gregal, tramuntana, migjorn, ponent, llebeig, llevant i mestral. D’aquesta manera, s’expliquen aquestos tipus de vents, donant les característiques principals. Després comenten alguns dels elements de la natura que el xiquet ja coneix como són l’arena, el sol, la lluna i la pluja, d’una manera entretinguda per tal d’exposar alguns conceptes relacionats. Relacionat amb el concepte de la música, s’expliquen alguns elements per exemple el nom de les notes, i alguns instruments com poden ser arpa, oboé, trompeta, viola, dolçaina i flauta, explicant en el poema les diferents característiques dels instruments que es van desenvolupant. A continuació, passen a exposar alguns dels oficis que als xiquets més com poden ser el de bomber, controlador aeri, futbolista, periodista entre altres. I per últim, s’expliquen dos parts del cos molt importants per a la vida com són els ulls i les mans. Pel que fa a l’estructura organitzativa del llibre, esta separat en els cinc temes principals, que són els vents, la natura, la música, els oficis i el cos. Dins d’aquestos, tenim diversos apartats en els quals es treballarà temes més específics desenvolupats anteriorment, és a dir, dins d’un tema general, tracten altres temes més específics.

Segons el meu punt de vista, aquest llibre és un bon exemple per tal de que els xiquets pugan ser conscient de que el aprenentatge no es limita a l’aula i a les classes teòriques que el professor desenvolupa en el lloc de l’escola, sinó que existeixen diferents formes d’aprenentatge com poden ser les excursions, la lectura d’alguns  llibres interessants. Mitjançant la lectura d’aquest, totes aquelles persones que pugan llegir-lo es podran fer la idea de que la poesia no és sempre avorrida, sinó que segons el llibre que tries pots donar-te de que la lectura, encara que siga poesia, pot ser molt animada i motivadora per a seguir llegint.

Com a conclusió, m’agradaria dir que hem d’inculcar des de que els xiquets son xicotets que la lectura no es limita únicament a narrativa, sinó que també hi ha molts llibres de poesia interessants i que poden llegir per tal d’entendre alguns conceptes importants, ja que l’aprenentatge no nomes es limita a les classes magistrals que els mestres poden desenvolupar en el aula. Els llibres i moltes vegades els llibres de literatura et mostren alguns coneixements importants. I de molts llibres podem extraure una petita conclusió i també podem trobar una moralitat de tot conte per tal de que el xiquet es faça en l’àmbit de la lectura i tinga eixa hàbit.

Pau García-Serra Romero

PLA LECTOR

PLA LECTOR

1. INTRODUCCIÓN

D'acord amb l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes, considerant aquesta com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

• Presentació del Centre

El nostre pla de foment de la lectura està adreçat a una classe de 4t de Primària d'un col·legi públic, el Pare Català a Benimaclet. El nostre objectiu és augmentar l'índex lector i fer de la lectura una rutina, a través del gaudiment, la il·lusió i la seducció.

• El context sociocultural del centre

D'una banda, l'alumnat que trobem a aquest centre pertany a famílies de nivells socioeconòmics diferents, alguns d’ells són de classe media i uns altres de classe media-baixa. Però els xiquets i xiquetes conviuen sense produir-se cap tipus de discriminació.

Quan parlem del nivell de desenvolupament de les competències literàries i lectores alumnat podem dir que és correcta perquè el centre compta amb els recursos bàsics per a l’aprenentatge i accepta la diversitat cultural, tot basant-se en una sèrie de trets d’identitat (principis i finalitats educatives) entre els quals ún dels més importants és el de la integració, coeducació, participació i normalització lingüística. Pel que fa a la creació d’un pla lector adequat, hem de posar especial atenció als actors principals, els alumnes i les seues competències literàries i lectores. En aquest cas n’hi ha molt diverses i per tant trobarem nivells molt diferents amb els que haurem de treballar amb igualtat, per a aconseguir una meta comú.

En resum, animar a llegir és intentar que la lectura siga una pràctica habitual en la vida de les persones, però sense avorrir-les.

pensem que el foment de la lectura és rellevant en l’àmbit escolar, i per tant, necessari portar a terme un bon pla de foment lector dintre de l’escola, perquè segons Colomer (1991), l’educació literària és clau en el desenvolupament d’habilitats i competències necessàries per a la comunicació dintre de la societat, sent la forma més adequada per a fer-ho, mitjançant lectures fragmentades o textos breus, lectures silencioses, i per tant, individuals dintre de l’aula i les lectures col·lectives, com les tertúlies dialògiques.

El que realment volem avaluar, és si hem aconseguit els següents objectius del nostre pla de foment lector amb els alumnes. Aquests objectius han sigut recolzats amb els arguments d’autoritat de Sánchez Corral (1991), Perdomo (2005), Mendoza (2001) i Cerrillo (2013), a continuació els enumerarem:

• Fomentar el desenvolupament de l’alumne, concretament en la concepció del “Jo”, sent una persona crítica que puga elegir al llarg de tota la seua vida entre dues o diverses opcions.
• Fomentar el nou model d’Educació literària, mitjançant l'hàbit de lectura i les habilitats lingüístiques, així com el foment de la creativitat.
• Desenvolupar de forma gradual la competència literària, amb una selecció variada de llibres.
• Ampliar el cànon lector, a través de textos literaris de qualitat, adequats als interessos i capacitats dels nens.
• Activar els coneixements mitjançant l'intertext lector per tal de donar una resposta als estímuls textuals i a la vegada enriquir l’experiència dels nens.
• Establir la lectura dintre de la vida dels nens com una forma de gaudi

És a dir, si hem incentivat la lectura, hem creat hàbit lector, els hem introduït en la comprensió lectora, si coneixen els gèneres, etc.

Primer de tot, utilitzarem per avaluar l'observació, ja que aquesta ens permetrà obtenir informació tant de l'alumne com del grup i de tot el que fan en cada moment. Així podrem veure l'evolució dels nostres alumnes. Per tant, considerem que l'observació es converteix en el marc més adient per dur a terme avaluació.

A més, de manera indirecta, mentre realitzem el nostre pla de foment lector, introduirem una sèrie d'activitats perquè nosaltres vegem com les duen a terme els nostres alumnes. Després de treballar cada gènere, intentarem fer unes assemblees per veure el que els xiquets han comprès i al mateix temps, puguem repassar tot el que hem aprés.

2. LA BIBLIOTECA

La biblioteca d’aquest centre és prou xicoteta, per a la quantitat d’alumnes que te en total. Es una sala cuadrada amb no molt d’espai, normalment no es poden fer activitats amb una clase completa, els profesors de l’aula tracten de fer torns per anar actualitzant les lectures dels seus alumnes. La distribució d’aquesta biblioteca es basa en la clasificació per cursos. Principalment, hi ha dos o tres estanteries per cicle.

En cadascuna de les estanteries de cicle, no trobem una clasificació aparentment temàtica. Dins de cada edició, els llibres es clasifiquen per nivell de lectura, i també hi ha apartats dedicats a sagues concretes (alguns d’aquestos estants dedicats tenen una decoració característica). Les parets que no estan ocupades per estanteries tenen posters de diversos tamanys, alguns fan referencia obres clàsiques, mentres que altres son de sagues d’actualitat.

No hi ha una gran quantitat de varietat dins de cada cicle, però el centre tracta de tindre 4 o 5 exemplars de cada llibre que tenen. Els llibres son prou actualitzats, no tenen moltes obres clasiques, però si una pequenya secció dedicada a adaptacions dels clàssics, on podem trobar adaptacions de molts nivells, per als alumnes que tinguen curiositat per aquest sector. Alguns professors utilitzen aquest material didàctic amb el fi de inculcar algunes idees principals sobre aquestes obres, de cara a futurs estudis relacionats amb aquestes obres.

La biblioteca del centre que analitzem es una biblioteca comú a tot el centre, i te molt poc material enfocat a l’alumnat d’infantil. Trobem una petita estanteria amb uns quants llibres d’infantil, en cadascun d’aquestos llibres en general de lectura, sense una classificació clara. Però, hi ha un estant d’aquesta que esta dedicat a llibres didàctics d’aula, que poden ser empleats per els alumnes que no poden comprar tot el material escolar requerit.

Per a fer la nostra intervenció a l’aula, tractarem de aprendre mes o menys els exemplars que trobem a la biblioteca, en aquest cas, els del segon cicle. Tractarem de profunditzar en les obres per tal de coneixer el seu contingut, així com la seua aportació a la competencia literiaria dels alumnes.

3. ACTIVITATS

1. Planificació de les activitats a classe

Hora del conte.

Aquesta activitat de lectura es pot realitzar tant en l’aula com en la biblioteca escolar, com el centre com a casa amb la família i esta pensada per a qualsevol nivell.

L’activitat d’hora del conte consisteix en dedicar  una hora del dia a llegir en veu alta o explicar una historia oral o d’un llibre. L’activitat pot acabar amb un joc si els xiquets són xicotets. Aquesta activitat pot vincular-se amb el conta contes o amb la lectura dramatitzada.  

Formació d’usuaris.

Més que una pràctica de promoció de la lectura es tracta d’activitats amb l’objectiu d’ensenyar  els usuaris a utilitzar els mitjans de la biblioteca. També ens trobem amb activitats d’alfabetització digital que proposen accions des d’Internet per a la formació en l’ús d’ordinadors.

Aquesta pràctica és una activitat de formació aplicable per a qualsevol curs de primària que a més es pot emprar en l’entorn de la biblioteca.

                   

Club de lectura.

La tercera i última activitat que programaríem seria el club de lectura. Habitualment, aquest tipus de pràctica de lectura té lloc a la biblioteca. Les persones que formen el club tendeixen a ser de la mateixa edat o a compartir gustos lectors. La dinàmica pot ser senzilla: es tria un mateix llibre  o llibres d’un tema comú o escrits per un mateix autor. La lectura pot fer-se individualment i compartir-ne els resultats o compartir el procés de lectura en les reunions on comentem les impressions o les opinions que la lectura ha generat. Podem ampliar l’activitat amb propostes d’escriptura com ressenyes o recomanacions de llibres que poden fer-se per escrit o de forma audiovisual a través de una pàgina web.

Es departaments de llengües poden proposar un club de lectura que aglutine la lectura en valencià, castellà, anglès o francès.

Aquesta és una pràctica amb una llarga història i amb diferents estudis que ens aporten consells, experiències o protocols.

A més de tot això es pot fer altre grup de comitès de valoració de llibres, amb l’objectiu de valorar llibres per recomanar-los a la resta de lectors del centre o a uns altres centres a través d’una pàgina web.

Els comitès de valoració busquen crear lectors competents, que usen criteris de lectura objectius i que siguen capaços de valorar llibres. Bàsicament, l’objectiu és aprendre a utilitzar criteris de valoració de lectura més objectius, més basats en el relat, l’àlbum o el llibre de coneixements i menys en els gustos; discutir, intercanviar, compartir amb altres persones...

Aquestes activitats de lectura es poden posar en pràctica tant en educació primària com en l’ESO com en batxillerat. Està pensada per aplicar-se en la biblioteca escolar o a través d’una plataforma virtual.  

Les activitats del PLC poden ser molt diverses i també podem emprar espais diferents com per exemple la biblioteca escolar, al centre, a l’aula o en espais virtuals, alguns se centren en lectures de llibres, altres en documents

Paratextos

Conjunt d’ enunciats o paraules que acompanyen al text principal d’una obra escrita. Alguns exemples de paratextos son els títols, subtítols, índexs o notes a peu de pàgina. Hi ha autors que dividixen els paratextos en peritextos (part dels paratextos que engloben la part inseparable dels textos) i epitextos (part que fa referència a tot allò que circula fora del text.

Llibre

Obra manuscrita o impresa que consta de fulls de paper cosits o enquadernats de forma que es reunixen en un o més volums. Segons definicions més precises, el llibre ha de tindre al menys 50 fulls (sense contar les cobertes). Un llibre pot tractar qualsevol temàtica. Històricament, l’origen del llibre te lloc a la imitació del còdex (primers manuscrits de l’edat mitjana), però en paper en comptes de pergamí.

Gènere Narratiu

És un dels tres gèneres literaris principals, acompanyat per la lírica i el drama. En aquest gènere, l’objectiu principal de l’autor és contar una historia real o fictícia fent ús de la prosa amb forma de narració i de descripció. Hi ha molt tipus de gèneres narratius, alguns dels principals són: el conte, la novel·la, la llegenda, la faula, el mite, l’epístola, l’assaig i el sermó. Dins del gènere narratiu hi ha una serie de classificacions prou importants. És el cas del tipus de narrador, que pot ser el protagonista (narra en 1ª persona, i és el mateix protagonista de la història), un testig (narra en 1ª persona i conta el que veu, es fictici) i el narrador omniscient (es trova fora de la història i coneix els successos detalladament, narra en 3ª persona). Altra classificació és la dels tipus de personatges: protagonista (és el personatge principal de la història), antagonista (és el personatge que s’oposa a les idees del protagonista), personatges secundaris (la seua importància dins de la historia es menor, poden acompanyar al protagonista o a l’antagonista). Els temps narratius també tenen molta importància dins d’aquest gènere. Els principals temps narratius empleats són: lineal, cronològic, atmosfèric, de anticipació, prospecció i retrospecció.

Gèneres Literaris

Classificació dels tipus de categories que es poden trobar dins de la literatura. Aquesta classificació no és tancada, i està oberta a diverses interpretacions i subdivisions, es fa segon criteris semàntics, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. Aquesta classificació en gèneres ajuda al lector a encaixar les expectatives del text que va a llegir. Per això podem dir que el gènere és una convenció que configura un marc que engloba tota la literatura. Segons la teoria tradicional, hi ha tres grans grups dins dels gèneres literaris, la lírica, el drama i l’èpica. A continuació parlarem breument de cadascun dels gèneres principals. La lírica es el gènere més curt, en aquest gènere tractem d’expressar sentiments i emocions majoritàriament a través del vers, predominant l’ús de la primera persona. La èpica o narrativa és el gènere d’observació de l’entorn i l’explicació d’històries, dins d’aquest gènere el més important es la trama i la manera en que aquesta es conta, predominant les funcions del llenguatge referencial i poètica. Per últim, el drama es el gènere literari que representa una ficció o una situació de la vida real dintre de les arts escèniques o qualsevol format d’expressió.

Competència Literària

Es concep com un procés de desenvolupament de les capacitats i destreses aconseguides per els alumnes, resultat de l’articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional; a través del contacte directe amb la obra literària per a poder establir valoracions i associacions en el ordre de lo literari. La definició actual de competència es relaciona amb el saber, el saber que fer i el saber que ser (Fernández, A. M., 1996); amb major èmfasi en l’un o l’altre segons els criteris assumits pels autors, aixina és vista com: actuació correcta, capacitats agregades, categoria conceptual i configuració psicològica.

La doctora Angelina Roméu Escobar proposa el termini competència cognitiva, comunicativa i sociocultural, que constitueix un tot, divisible únicament des d’un punt de vista metodològic, criteri seguit en en la concepció estratègica didàctica proposada; per a tractar la competència literària, te en compte a la seua definició la relació entre cognició, discurs i societat, i precisa les dimensions e indicadors de aquesta competència, la que definix com: “(…) una configuració psicològica que integra les capacitats cognitives i metacognitives per a comprendre i produir significats, els coneixements a cerca de les estructures lingüístiques i discursives i les capacitats per a interactuar en diversos contextos socioculturals, amb diferents fins i propòsits” (A. Roméu, 2014).

Segons Alejandro Cruzata, per a aconseguir adquirir la competència literària a les aules, es deuen complir les següents premises:

1. Augment de la complexitat a les activitats discursives on l’estudiant siga capaç de comprendre i produir missatges crítics i valoratius sobre els textos literaris estudiats, acords amb la situació i el context comunicatiu, tenint en compte els processos de percepció i producció crítica de textos literaris.
2. La capacitació per al coneixement, anàlisi i control dels factors que caracteritzen l’anàlisi dels textos literaris als que tindran que fer front els estudiants amb la col·laboració dels docents.
3. L’atenció específica a les varietats de textos literaris relacionats amb l’aprenentatge, tant en els aspectes específics de l’assignatura, com en els comuns als processos generals d’aprenentatge, investigació, comprensió i utilització d’informació cultural variada que proposa la literatura.
4. L’estudi sistemàtic del fenomen literari, que cal de ser interpretat com a producte històric, cultural, lingüístic i estètic.

Assumint tota aquesta informació, podem resumir la competència literària segons la definició enunciada per Cruzata Martínez, A. (2007), qui la definix com: el resultat de les reflexions i valoracions independents i crítiques, que fa el lector, segons una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica i valorativa, que expressa de forma oral o escrita en el acte de la producció del discurs.

Autobiografia Literària Pau García-Serra

Hola, jo soc Pau, i la veritat és que tinc una relació de amor-odi amb els llibres i la literatura en general. Tot i que, hui en dia el meu conflicte amb la lectura està solucionat, al llarg de la meua infància sempre m’ha costat trobar un lloc de benestar a la lectura.

Vaig començar a llegir com qualsevol xiquet, el meu primer contacte va ser amb les lectures de contes que em feia la meua mare. M’agradava molt escoltar-la i imaginar-me tot tipus de personatges i llocs. Alguns dels llibres que tinc, i conserve amb molt d’amor son “El dinosaurio buenazo” i “La piedra mágica”.

Quan vaig a començar el col·legi, van començar les lectures obligatòries. Al principi, en primer i segon curs de primària, la meua tutora era molt flexible, ens permetia anar a la biblioteca i agafar els llibres que volíem, a més no teníem un mínim de llibres llegits, però si un rànking de lectors que ens feia a tots devorar llibres amb tal de ser el guanyador. Llegia be, i m’agradava, però tenir a casa un temps de lectura imposada pels meus pares feia que cada vegada em vingués menys de gust llegir.

Concha, la meua tutora de tercer i quart de primària, no ens obligava a llegir a soles, si no que també ens manava els llibres que ella volia que llegírem. Per això vaig començar a tenir disgust per llegir, al menys les coses que m’obligaven. Els meus pares van començar a entendre que quan més m’imposaven, menys llegia; per això em van deixar llibertat, i a més de llegir en part els llibres que em manava, llegia el que m’agradava, altres llibres que extreia de la biblioteca, i revistes científiques per a xiquets.

Al final de la primària, seguia fent-li mala cara a les lectures obligatòries de classe, però vaig descobrir un dels primers autors que m’agradaven molt: Laura Gallego. Vaig començar llegint “El coleccionista de relojes extraordinarios”, un llibre que vaig llegir en un parell de dies, i que els meus pares no creien que poguera hagut llegit, ja que no m’havien vist llegir més de mitja hora seguida.

Després d’aquest van arribar altres llibres de Laura Gallego (escriptora a la que vaig conèixer al meu col·legi, ja que era estudiant d’aquest); alguns títols com “Finis Mundi, “El valle de los lobos”, entre altres. A part de Laura Gallego, vaig tractar de buscar algun altre tipus de lectura que em motivara, i la veritat es que m’agradaven molt les revistes científiques que s’adaptaven al meu nivell, hui en dia continue llegint articles per Internet, la informació que trobe tafanejant per Internet es la font de moltes de les coses que conec hui en dia.

Durant tota l’ ESO vaig passar-ho millor o pitjor amb les lectures que tenia que fer, realment a soles recorde un llibre que em va encantar, “Relato de un naufrago”, llibre de Gabriel García Márquez. Quan vaig començar a descobrir la música, i la bateria (instrument que toque actualment), tot els temps lliures es van convertir en hores escoltant sessions musicals de uns i altres artistes, i vaig deixar la lectura prou apartada.

Hui en dia, trobe en la lectura moltíssims llibres relacionats amb alguns dels artistes i àlbums que més m’agraden, auto-biografies musicals, experiències de gravació, anècdotes del rock; he trobat un sector de la lectura que m’agrada moltíssim.

També estic fent un esforç per seguir buscant novel·les que m’agraden, així m’agraden llibres com els escrits per Eduardo Mendoza, novel·les en vers com les escrites per Maxence Fermine (destaque “Nieve”), o llibres de reflexió filosòfica com Siddhartha.