Ressenya tècnica: Llegir per a créixer i Poemania

 

RESSENYA TÈCNICA
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA

Dades

Els llibres dels que vaig a parlar en aquesta ressenya són “Llegir per a créixer”, escrita per JC Girbés, i “Poemania”, escrit per Anna Ballester. Els dos llibres m’han mostrat la importància de formar als lectors des de xiquets. La primera edició del llibre “Llegir per a créixer” va ser possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria d’Educació.

Parts i resum

Per començar, cal dir que “Llegir per a créixer” és un llibre que ens pot considerar com una guia, per a qualsevol persona que vaja a estar en contacte amb xiquets, ja siguen pares o docents. Es divideix en quatre parts: En la primera ens explica el per què tenim que fer lectors, ens conta la importància de la lectura i ens demostra que els llibres no són objectes sagrats sinó que han d’estar a l’abast dels xiquets i no passa res si es trenquen o es taquen. Ens defineix més profundament que és ser un bon lector i ens conta beneficis de la lectura. En la segona part ens dona claus de com contagiar el gust per la lectura. La tercera part ens desvela consells per a escollir el llibre adequat. Y en l’última port ens posa un conte per a començar. On podem veure com apropar-nos als xiquets des de menuts mitjançant el gust per la lectura.

Per altra banda, “Poemania” ens parla d’un tema paregut a l’altre llibre però l’enfoca més al que és el  gènere líric i la lectura de la poesia. L’autora ens destaca la importància de crear activitats que facen que els alumnes es solten i sigan capaços de dramatitzar, posant en pràctica a més la seua creativitat i la seua imaginació. L'objectiu de Poemania és proporcionar recursos i estratègies per a incitar a pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. L'autora vol convidar-nos a transitar tots junts pel fascinant món de la poesia amb lectures en veu alta, amb jocs de memorització, amb activitats per a escriure i recrear poemes i amb propostes de dramatització. Aques llibre és, en definitiva, una guia engrescadora que a nima a posar-la en pràctica.

Opinió personal

El més important que he pogut extraure de “Llegir per a créixer” és la importància que te el crear el gust per la lectura, que es forma a partir de la llibertat i no de l’obligació o imposició de lectures. Per això considere que es molt important que nosaltres, con a futurs docents sigam capaços de conèixer els nostres alumnes i saber com tractar-los o que fer amb ells per a aconseguir que la lectura sea un privilegi i algo que desitgen i no un castic o algo que no apeteix. 

Com a futur docent, hem faria molt feliç veure que els meus alumnes tenen gust per la lectura i que ningú els té que obligar a llegir res. Quan jo anava a infantil i primària el meu gust per la lectura era molt gran, perquè tenia llibertat i hem deixaven escollir els llibres que volguera, els que més m’agradaren. Açò feia que tinguera il·lusió per la lectura. Però quan vaig arribar a l’ESO i Batxillerat i al tenir que llegir llibres per obligació en diferents llengües, vaig perdre eixa il·lusió i va la lectura es va convertir en algo cansat, que ja no em cridava l’atenció.

Altra cosa que recalca l’autor i que jo considere molt important és la necessitat de donar exemple als més menuts. Tant pares com docents, tenim que donar exemple i llegir molt també ja que així als xiquets se’ls fa més atractiu perquè veuen que nosaltres també llegim.

Per altra banda, en “Poemania” destaque la importància de fer activitats que desenvolupen la dramatització dels xiquets ja que proporciona un augment de creativitat i imaginació i suposa un impuls per a l’afició cap a la poesia i el gènere líric que l’autora ens mostra tan important.

Per concloure, pense que els dos llibres coincideixen en un aspecte molt important que és el de fomentar el gust per la lectura des de ben menut mitjançant l’exemple dels adults i potenciar aquest gust des de tots els generes, no a soles centrar-nos en un. Els dos llibres m’han aportat molt com a futur docent i els considere molt importants com a guies d’ajuda en els mètodes de iniciació a la lectura tant en l’escola com en casa.

 

 

Ressenya tècnica: Gramàtica de la fantasia

RESSENYA LECTURA TÈCNICA
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Gramàtica de la fantasia

Dades 

            El llibre que he escollit és Gramàtica de la fantasia. Va ser escrit a l’any 1973 per Gianni Rodari, escriptor, periodista i pedagog italià especialitzat en lectura infantil i juvenil. El llibre consta de 45 capítols en els que l’autor ens dona pautes per a posar en practica amb els xiquets. El que he llegit és l’adaptació al valencià de l’editorial Aliorna adaptat i traduït per Teresa Durán. 

            El llibre tracta d’explicar alguns mètodes per ajudar tant a xiquets com a majors a contar i crear histories. Per açò, l’autor creu que és molt important desenvolupar la creativitat i la imaginació i per això han de treballar i preparar-se. Rodari dona exercicis, tècniques i activitats per ajudar.

            Una gran part del llibre tracta les experiències de l’autor en el camp dels xiquets, el que li ajuda a entendre els comportaments i actituds més freqüents dels mes petits. 

            El llibre està escrit per a professionals de l’ensenyança i per a pares i mares, en general per a la gent adulta que està en contacte amb xiquets, per poder ajudar-los a contribuir en el correcte desenvolupament de la creativitat i la imaginació del xiquet.

Parts del llibre

            El llibre esta dividit en 45 capítols en els que l’autor ens dona una sèrie de pautes, tècniques o consells mitjançant activitats, contes o histories reals entre altres mètodes.

            Uns quants capítols estan dirigits per a pares i mares i les persones que conviuen amb els xiquets a casa, ja que tracta dels objectes de la casa i del menjar. Altra part del llibre, per exemple, va dirigida a l’ensenyança mitjançant les endevinalles. Una altra tracta de l’ensenyament partint de contes tradicionals, on ens dona informació sobre el passat i ajuda a entendre com eren els contes abans.

            Per últim, la part final, tracta de contes ja fets, reaccions dels xiquets al escoltar-los i experiències personals de l’autor. Es una part entretinguda i on es troben sintetitzades moltes de les idees principals del llibre.

            Tot el llibre ens intenta transmetre idees per aconseguir augmentar la creativitat i imaginació dels infants, no obstant empra distints mètodes, no a soles pautes, sinó també mitjançant contes, experiències personals, jocs, activitats, etc...

Opinió personal.

           De veres que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i molt recomanable per a persones que estiguin en contacte amb xiquets. M’ha agradat que l’autor ens done pautes, exemples de activitats i pràctiques que ens poden ajudar als futurs docents a millorar la creativitat i la imaginació dels xiquets amb els que treballarem algun dia.

            El que més destacaria és la gran varietat de ajudes que ens aporta l’autor amb moltíssimes propostes de jocs, activitats i practiques, aplicables tant a classe com a vegades a casa amb les quals el que busca es afavorir als més menuts proporcionant-li una millor creativitat i un augment de la imaginació, la qual cosa l’afavorirà ens molts aspectes de la seua vida futura.

            Jo aquest llibre el recomanaria a tots els meus futurs companys de treball o als meus actuals companys de aula, ja que considere que aporta moltíssima informació rellevant per al entorn en el que anem a treballar en la nostra vida professional. De fet, no a soles el recomanaria sinó que quasi el considere un requisit indispensable per a qualsevol persona que vaja a estar en contacte amb xiquets ja que aporta moltíssima informació necessària.

            Les activitats que més m’han agradat i que jo posaria en pràctica en la meua aula són:

Caputxeta en helicòpter:

En aquesta activitat, l’educador mostra cinc paraules que facan referència clara a un conte (per exemple el de caputxeta) i mostrar una altra que no tinga res a vore amb el conte, i els xiquets amb aquestes sis paraules deurà crear la seua pròpia historia, fent ací un fort exercici de creativitat. A més, l’educador pot observar la capacitat del xiquet de reaccionar davant d’un nou element inesperat.

L’error creatiu:

            Altra activitat que m’ha agradat molt és l’error creatiu, en la qual es tracte de beneficiar la creativitat i la imaginació del xiquet a partir d’un error que haja pogut cometre. Per exemple, si el xiquet diu que el seu amic viu en una capsa en volta de dir una casa, el mestre te que fer que el xiquet siga parlant i explicant com si el seu amic visquera de veritat en una capsa.

Conclusió:

            De veritat que com a lector, he gaudit moltíssim del llibre ja que he pogut extraure molta informació útil per a la meua vida professional en contacte amb xiquets.  Com ja he dit abans, el considere un llibre molt important que es deuria llegir tota persona que estiga en contacte amb xiquets ja que ens pot obrir tants a nosaltres com als xiquets una nova porta a la imaginació i la creativitat amb la qual mai havíem treballat abans i que jo considere que és molt beneficiosa. 

Adaptació de la narració tradicional

 EL xiquet que va salvar a sa mare

Hi havia una volta una dona viuda, que vivia en companyia d'un fill nomenat Pauet. Este fea en casa totes les faenes: agranava la casa, arreglava els llits, llavava la roba, guisava, parava taula, escurava els plats i les cassoles, anava a comprar, al mercat, en una paraula, tot lo que era menester per a que sa mare no se destorbara i estiguera tot lo dia cosint per a guanyar-se el jornal que necessitaven per a mantindre's.

 
La casa a on vivien estava llunt del poble, i des d'ella es vea una alta montaya misteriosa. Per a pujar dalt d’ella era precis atravessar un riu i anar per camins costeruts, esvaradiços i plens de perills, com alacrans, serps, aranyes venenoses, insectes agressius i animals ferostics.
Tan dificil era esta montanya, que, alguns qui varen intentar la seua escalada, van perdre la vida en l'aventura.

 
Un dia la mare de Pauet se va posar malalta i recorregue al llit. Pauet va tindre que afegir a les faenes de sempre el cuidado de sa mare i estar constantment a la vora del llit, prodliant-li a sa mare els servicis que necessitava.

 
El mege vivia llunt Pauet no osava deixar sola a sa mare, qui no millorava. Veent-se apurat, Pauet invoca a la Fada Bondadosa, de qui sa mare li havia parlat en moltes ocasions.
La Fada, al sentir les supliqu'es de Pauet, es presentà en l'habltacio de la malalta, s'lnclina sobre el llit, per a observar a la malalta, i digue: Pauet, en l'estat en que s'encontra ta mare, yo no puc ter res, pero tú si que pots si fas lo que te dire.

 
Pauet, content, contestà, digues Fada, que yo fare tot lo que me digues. La fada parlà dient: tens que pujar a la montanya i des d'alli cridar al doctor: ell te donara una planta medicimal; tú bull fulles d'eixa planta en un perol, i dona-li a ta mare un bon taço de l'lnfusio, ben calenteta, pero que no creme, la mare es posarà bona.
A continuacio la Fada desaparegue. El chic es va procurar un poc de menjar per al cami i va mampendre el viage, en consentiment de sa mare que estava un poc mes animada Pauet anava caminant, dirigint-se cap a la montan ya, i des del cami va vore un corp enganchat per la pata en un cep, i va anar alli i el va soltar.
El corp, agraït, li va dir, gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
El chic no va fer molt de cas de les paraules del corp i va seguir el seu cami. Un poc mes avant va vore un pollastre que fugia d'una rabosa, que volia menjar-se'l, i el va protegir, amagant-lo dins del sí, ben tapadet, per a que la rabosa no'l vera.
Quan va passar el perill va traure el pollastre del sí, i li va donar llibertat. El pollastre, agraït, li digue: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
Pauet va pensar: no se en que un pollastre me pot afavorir, com no siga en la caçola. Un poc mes avant, passant pel costat d'una cequia, va vore una granota que estava a punt de ser devorada per un escurso, i ,compadeixent-se d'ella, en un basto que portava, li arrea una bastonada a l'escurso i el matà.

 
La granota, agraïda, li va dir: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare. " Pauet no comprenia res, i va seguir el cami de la montanya.
Per fi arriba al riu que tenia que atravessar i, al vore'l tan ample i tan fondo, se va desanimar, perque no tenia mijos per a saltar a l'atre costat: ni sabia nadar, ni tenia cap barca.
Fon en aquell moment quan se presentà el pollastre i li digue: puja al meu llom que yo te portare a l'atre costat del riu. Aixi ho fiu Pauet, i en un instant fon portat a l'atre costat.

 
Pauet, que estava ben educat, li dona les gracies i segui cami avant. Als pocs passos encontrà un mur alt y llarc que l'impedia el pas, i Pauet es va desanimar.
En aquell punt se li presentà un nano qui li digué: si vols superar el mur i seguir avant, tens que fer lo que yo te diga: aniras a casa, moldras un poc de blat, me faras una coca en sucre i anous, i me la portaras aci.

 
Com no li quedava atre remei, Pauet tornà cap arrere i es dirigí cap a casa.
¿Com passaria el riu esta vegada? El pollastre no estava, pero sí la granota, que es va oferir per a portar-lo aftravessant, el riu. Puja a cavall de la granota i passa a l'atre costat de riu.
Arriba a casa, mol els grans de blat, de la farina fa una coqueta, l'adorna en gallos d'anous, la ensucra per damunt i la cou en el fornet, i una volta te la coca disposta, se dirigix novament en direccio al mur.

 
Esta volta, a passar el riu li va ajudar el corp, que estava revolotejant per alli. Pauet segui en direccio al mur, i alli estava esperant-lo el nano.

 
Li dona la coca, el nano la tasta i li pareix molt bona ,tant que se chuplava els dits. El nano, tal com havien quedat, fa un conjur magic en les dos mans i el mur desapareix. El nano li dona al chiquet, una tabaquera i li diu que quan arribe a casa es faça un cigarret Pauet proseguix el seu cami cap a la montanya.

 
Encara no havia caninat cent passes, quan s'encontra un atre mur, esta volta guardat per- un jagant, qui, per a donar-li pas, li exigi que tornara a casa i li portara una garrafa de vi de moscatell de l'any anterior.

 
Pauet, ajudat pel pollastre al anar i pel corp al vindre, va passar el riu tornant al mur del jagant.
Li dona a este la garrafa de vi, el jagant el tasta, li pareix dolcet, i per mig d'un cholit fa desapareixer el mur.

 
Al despedir-se li dona a Pauet una flor de cardera, dient-li que quan necessitara alguna cosa que la olorara en força.

 
A continuacio Pauet reempren el seu cami. Nomes li quedava ya un sol obstacul: un gran precipici que separava del final del trayecte, ¿ Com superar-lo? Anava d'aci cap alla, buscant un punt en que el barranc fora transitable, i no l'encontrava, anava avant i arrere.i no trobava cap sendeta per a on passar a l'atre costat.

 
En aixo se li aparegue un llop que al vore'l, plorar li va donar llastima, i se va oferir a solucionar-li el conflicte si fea lo que ell li diria: “caça'm un corderet, guisa'l i porta-me'l, i yo te passare a l'atre costat del barran.

 
El corp s'havia fet tan amic de Pauet que anava sempre volant prop d'ell, va sentir les paraules del llop i se'n ana corrents a un corral, va robar un corderet i li'l va dur a Pauet, qui el va matar, va fer una foguerada, el va rostir i el va preparar al llop.

 
Este se'l va menjar de recel i despres li va donar a Pauet un bastó nagic dient: quan vullgues anar a algun punt dificil, puja al basto, digues "arre llop volador" i voras el resultat.
Pauet es va posar el basto entre came i va dir: "arre llop volador" i en un moment va saltar el precipici i es va encontrar a l'atre costat.

 
Des d'alli va seguir pujant a la montanya per un cami facil, i al final va trobar un jardi conreat per un doctor, a qui li va de manar la medicina per a sa mare.>br> Este va cullir unes fulles molt amples i l oloroses d'un arbre medicinal frondos, que alli es criava, i li les va donar de bon grat a Pauet. Este les va posar en un saquet per a dur-les, a casa i bollir l'infusio que li va ordenar el doctor per a sanar a sa mare.

 
Pauet en el basto magic entre cames va volar a sa casa, va fer l'infusio de l'erba medicinal, sa mare la va pendre, i es va curar.
Ell es va fumar el cigarret que li va regalar el nano, i va olorar la flor de cardera, denanant-li tot lo que li fea falta en casa.
Per obra de magia al instant tots els armaris s'ompliren de tot.

PLA LECTOR

PLA LECTOR

1. INTRODUCCIÓN

D'acord amb l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes, considerant aquesta com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

• Presentació del Centre

El nostre pla de foment de la lectura està adreçat a una classe de 4t de Primària d'un col·legi públic, el Pare Català a Benimaclet. El nostre objectiu és augmentar l'índex lector i fer de la lectura una rutina, a través del gaudiment, la il·lusió i la seducció.

• El context sociocultural del centre

D'una banda, l'alumnat que trobem a aquest centre pertany a famílies de nivells socioeconòmics diferents, alguns d’ells són de classe media i uns altres de classe media-baixa. Però els xiquets i xiquetes conviuen sense produir-se cap tipus de discriminació.

Quan parlem del nivell de desenvolupament de les competències literàries i lectores alumnat podem dir que és correcta perquè el centre compta amb els recursos bàsics per a l’aprenentatge i accepta la diversitat cultural, tot basant-se en una sèrie de trets d’identitat (principis i finalitats educatives) entre els quals ún dels més importants és el de la integració, coeducació, participació i normalització lingüística. Pel que fa a la creació d’un pla lector adequat, hem de posar especial atenció als actors principals, els alumnes i les seues competències literàries i lectores. En aquest cas n’hi ha molt diverses i per tant trobarem nivells molt diferents amb els que haurem de treballar amb igualtat, per a aconseguir una meta comú.

En resum, animar a llegir és intentar que la lectura siga una pràctica habitual en la vida de les persones, però sense avorrir-les.

pensem que el foment de la lectura és rellevant en l’àmbit escolar, i per tant, necessari portar a terme un bon pla de foment lector dintre de l’escola, perquè segons Colomer (1991), l’educació literària és clau en el desenvolupament d’habilitats i competències necessàries per a la comunicació dintre de la societat, sent la forma més adequada per a fer-ho, mitjançant lectures fragmentades o textos breus, lectures silencioses, i per tant, individuals dintre de l’aula i les lectures col·lectives, com les tertúlies dialògiques.

El que realment volem avaluar, és si hem aconseguit els següents objectius del nostre pla de foment lector amb els alumnes. Aquests objectius han sigut recolzats amb els arguments d’autoritat de Sánchez Corral (1991), Perdomo (2005), Mendoza (2001) i Cerrillo (2013), a continuació els enumerarem:

• Fomentar el desenvolupament de l’alumne, concretament en la concepció del “Jo”, sent una persona crítica que puga elegir al llarg de tota la seua vida entre dues o diverses opcions.
• Fomentar el nou model d’Educació literària, mitjançant l'hàbit de lectura i les habilitats lingüístiques, així com el foment de la creativitat.
• Desenvolupar de forma gradual la competència literària, amb una selecció variada de llibres.
• Ampliar el cànon lector, a través de textos literaris de qualitat, adequats als interessos i capacitats dels nens.
• Activar els coneixements mitjançant l'intertext lector per tal de donar una resposta als estímuls textuals i a la vegada enriquir l’experiència dels nens.
• Establir la lectura dintre de la vida dels nens com una forma de gaudi

És a dir, si hem incentivat la lectura, hem creat hàbit lector, els hem introduït en la comprensió lectora, si coneixen els gèneres, etc.

Primer de tot, utilitzarem per avaluar l'observació, ja que aquesta ens permetrà obtenir informació tant de l'alumne com del grup i de tot el que fan en cada moment. Així podrem veure l'evolució dels nostres alumnes. Per tant, considerem que l'observació es converteix en el marc més adient per dur a terme avaluació.

A més, de manera indirecta, mentre realitzem el nostre pla de foment lector, introduirem una sèrie d'activitats perquè nosaltres vegem com les duen a terme els nostres alumnes. Després de treballar cada gènere, intentarem fer unes assemblees per veure el que els xiquets han comprès i al mateix temps, puguem repassar tot el que hem aprés.

2. LA BIBLIOTECA

La biblioteca d’aquest centre és prou xicoteta, per a la quantitat d’alumnes que te en total. Es una sala cuadrada amb no molt d’espai, normalment no es poden fer activitats amb una clase completa, els profesors de l’aula tracten de fer torns per anar actualitzant les lectures dels seus alumnes. La distribució d’aquesta biblioteca es basa en la clasificació per cursos. Principalment, hi ha dos o tres estanteries per cicle.

En cadascuna de les estanteries de cicle, no trobem una clasificació aparentment temàtica. Dins de cada edició, els llibres es clasifiquen per nivell de lectura, i també hi ha apartats dedicats a sagues concretes (alguns d’aquestos estants dedicats tenen una decoració característica). Les parets que no estan ocupades per estanteries tenen posters de diversos tamanys, alguns fan referencia obres clàsiques, mentres que altres son de sagues d’actualitat.

No hi ha una gran quantitat de varietat dins de cada cicle, però el centre tracta de tindre 4 o 5 exemplars de cada llibre que tenen. Els llibres son prou actualitzats, no tenen moltes obres clasiques, però si una pequenya secció dedicada a adaptacions dels clàssics, on podem trobar adaptacions de molts nivells, per als alumnes que tinguen curiositat per aquest sector. Alguns professors utilitzen aquest material didàctic amb el fi de inculcar algunes idees principals sobre aquestes obres, de cara a futurs estudis relacionats amb aquestes obres.

La biblioteca del centre que analitzem es una biblioteca comú a tot el centre, i te molt poc material enfocat a l’alumnat d’infantil. Trobem una petita estanteria amb uns quants llibres d’infantil, en cadascun d’aquestos llibres en general de lectura, sense una classificació clara. Però, hi ha un estant d’aquesta que esta dedicat a llibres didàctics d’aula, que poden ser empleats per els alumnes que no poden comprar tot el material escolar requerit.

Per a fer la nostra intervenció a l’aula, tractarem de aprendre mes o menys els exemplars que trobem a la biblioteca, en aquest cas, els del segon cicle. Tractarem de profunditzar en les obres per tal de coneixer el seu contingut, així com la seua aportació a la competencia literiaria dels alumnes.

3. ACTIVITATS

1. Planificació de les activitats a classe

Hora del conte.

Aquesta activitat de lectura es pot realitzar tant en l’aula com en la biblioteca escolar, com el centre com a casa amb la família i esta pensada per a qualsevol nivell.

L’activitat d’hora del conte consisteix en dedicar  una hora del dia a llegir en veu alta o explicar una historia oral o d’un llibre. L’activitat pot acabar amb un joc si els xiquets són xicotets. Aquesta activitat pot vincular-se amb el conta contes o amb la lectura dramatitzada.  

Formació d’usuaris.

Més que una pràctica de promoció de la lectura es tracta d’activitats amb l’objectiu d’ensenyar  els usuaris a utilitzar els mitjans de la biblioteca. També ens trobem amb activitats d’alfabetització digital que proposen accions des d’Internet per a la formació en l’ús d’ordinadors.

Aquesta pràctica és una activitat de formació aplicable per a qualsevol curs de primària que a més es pot emprar en l’entorn de la biblioteca.

                   

Club de lectura.

La tercera i última activitat que programaríem seria el club de lectura. Habitualment, aquest tipus de pràctica de lectura té lloc a la biblioteca. Les persones que formen el club tendeixen a ser de la mateixa edat o a compartir gustos lectors. La dinàmica pot ser senzilla: es tria un mateix llibre  o llibres d’un tema comú o escrits per un mateix autor. La lectura pot fer-se individualment i compartir-ne els resultats o compartir el procés de lectura en les reunions on comentem les impressions o les opinions que la lectura ha generat. Podem ampliar l’activitat amb propostes d’escriptura com ressenyes o recomanacions de llibres que poden fer-se per escrit o de forma audiovisual a través de una pàgina web.

Es departaments de llengües poden proposar un club de lectura que aglutine la lectura en valencià, castellà, anglès o francès.

Aquesta és una pràctica amb una llarga història i amb diferents estudis que ens aporten consells, experiències o protocols.

A més de tot això es pot fer altre grup de comitès de valoració de llibres, amb l’objectiu de valorar llibres per recomanar-los a la resta de lectors del centre o a uns altres centres a través d’una pàgina web.

Els comitès de valoració busquen crear lectors competents, que usen criteris de lectura objectius i que siguen capaços de valorar llibres. Bàsicament, l’objectiu és aprendre a utilitzar criteris de valoració de lectura més objectius, més basats en el relat, l’àlbum o el llibre de coneixements i menys en els gustos; discutir, intercanviar, compartir amb altres persones...

Aquestes activitats de lectura es poden posar en pràctica tant en educació primària com en l’ESO com en batxillerat. Està pensada per aplicar-se en la biblioteca escolar o a través d’una plataforma virtual.  

Les activitats del PLC poden ser molt diverses i també podem emprar espais diferents com per exemple la biblioteca escolar, al centre, a l’aula o en espais virtuals, alguns se centren en lectures de llibres, altres en documents