
“El País dels Llençols Mullats”
és el títol de la obra que comentarem més endavant. L´autor del mateix
s’anomena Vicent Pardo, va nàixer a Vinalesa (València) el 1954, però en
l’actualitat viu a Carcaixent; es dedica a l’ensenyament, a més de ser
escriptor. Ha escrit molts llibres tant de narrativa com novel·les en la nostra
llengua. També ha rebut molts premis com pot ser el de Camacuc pel llibre “Hola,
Flac!”, el premi de Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians per
“Una escola blanca que s’obri i mai no es tanca”. Aquesta novel·la va
ser editada per l’editorial Bromera en l’any 2002 a Alzira.
En aquest llibre es tracta un
dels problemes, per dir-lo d’alguna manera que els xiquets xicotets poden
tindre durant la seua etapa de la infantessa. Aquest és el fet de no controlar
la necessitat de fer pis al llit, i no ser capaç de despertar-se durant la nit
i anar al bany per la necessitat que poden tindre els xiquets. Durant la
novel·la es narren les diverses aventures que un xiquet de huit anys viu durant
una nit que es queda a casa de la seua tia per una situació familiar. Totes
aquestes aventures estan relacionades amb el problema de que els xiquets es
pixen al llit, tractant com els xiquets no s’atreveixen a fer front a aquesta
situació i com poden fer front a això.
Mitjançant la lectura del llibre
que estem comenten som conscients de la problemàtica que hi ha envoltant el fet
que comentaven anteriorment, quan un xiquet es pisa al llit. El llibre ens
consta la història que viu Vicent, el protagonista que té huit anys i que
encara es pisa al llit i té que afrontar aquest problema quan una nit ha de
passar-la a casa de la seua tia. Durant la nit es pisa i se n’adona del que li
ha ocorregut, per això ix al carrer amb el llençol per tal de secar-lo. En eixe
moment un gos li agafa el llençol i se’n van cap a un autobús que els portarà
al país dels llençols mullats, on viuran moltes aventures. En aquell lloc
podem trobar la presència de la màgia, ja que es un lloc sorprenent on la gent
té uns poders extraordinaris, i és un lloc on tota la gent fa amics i es
diverteix. Quan el xiquet és capaç de deixar de pisar-se al llit no anirà més a
eixe lloc, ja que la finalitat del país és que els xiquets comprenguen que el
que els ocurreix no s’ha de considerar un problema, perquè a molts xiquets
també els passa i hem d’intentar comunicar-lo en la família per tal de que ens
puguen ajudar. I també han de ser conscient de que això no es un problema i no
és un motiu per a perdre l’alegria, sinó que han de tindre la iniciativa per
resoldre el que ocurreix. El llibre el trobem dividit en deu capítols en els
quals ens conten tot el que ocurreix una sola nit i totes les aventures que viu
des de que ix de casa de la seua tia fins que torna del país del llençols
mullats.
Per això, podem dir que en aquest
llibre es fa un anàlisis d’una situació molt quotidiana en la vida infantil de
tots els xiquets, ja que encara que alguns poden no haver viscut aquesta
situació és molt habitual que ells no tinguen adquirit el control dels
esfínters i no pugan controla la necessitat que poden tindre d’alçar-se i anar
al bany. Això ocurreix amb més freqüència quan al xiquet li lleven el bolquer i
com encara estan acostumats a tindre’l no es donen compte de que tenen que anar
al bany a fer les necessitats. Al llibre l’autor intenta conscienciar a tots
els xiquets de que encara que no tinguen assimilat aquell control, poden fer-ho
de la mateixa manera que altres xiquets ho han fet. I encara això aquesta
situació no ha d’impedir que els xiquets es desenvolupen d’una manera adequada,
sinó que han de viure feliços perquè no han de preocupar-se, ja arribarà el
moment en el qual tinguen assimilat el control.
Per acabar, m’agradaria recomanar
la lectura del mateix a tots els xiquets en general, tant per aquells que
visquen en la mateixa situació que el protagonista del llibre com aquells
que no tenen aquesta vivència prop d’ells. Per als xiquets que estén en la
mateixa situació els vindrà be perquè podran saber que no és una cosa que els
ocórrega a ells a soles sinó que hi ha molts més xiquets que també estan com
ells. En canvi, per als xiquets que no tenen eixa situació a prop serveix per a
conscienciar-los de la situació que molts amics d’ells estan passant i de la
situació complicada a la que s’enfronten per tal de dir-lo a la família, als
amics...
Pau García-Serra Romero