Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autobiografies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autobiografies. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de març del 2017

Autobiografia literària PMG

Paula Molins Gasca
Formació Literària
2on B, Magisteri
AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA
En relació amb les meues experiències literàries, tinc la sort de poder dir que començaren a una edat molt primerenca.
A la meua casa, principalment gràcies a l’aportació de la meua mare sempre ha hagut un hàbit de lectura. Aleshores això va fer que jo m’interessara i fera esforç en aprendre ràpid a llegir.
També recorde amb molta il·lusió com de vegades el meu bon comportament era premiat amb algun llibre infantil amb boniques il·lustracions, en comptes d’un altre tipus de premis.
Pense que els meus primers hàbits de lectura foren amb els llibres del famós “Teo”. “Teo descubre los animales” i “Teo y su cumpleaños”. Com jo solia dir, eren llibres amb molts dibuixos i poca lletra.
El pas a l’educació primària va ser molt important per a mí, ja que a ma casa mai s’havia parlat valencià perquè la meua mare es de Saragossa, i començar primer va permetre el meu contacte amb el valencià. Com a anècdota d’aquests anys, a la classe contàvem amb una petita biblioteca de la que trèiem llibres per a llegir a casa totes les setmanes. Un dia, al agafar el llibre em vaig equivocar i vaig traure ú en valencià anomenat “L’equip dels rosegons”. Vaig aplegar a casa molt trista i preocupada perquè no tenia el nivell suficient de valencià per a realitzar eixa lectura. Recorde a ma mare i a mi tota aquella vesprada llegint juntes el llibre amb el vocabulari de valencià al costat fins que aconseguirem acabar-ho.
La meua primària va estar acompanyada de petites lectures que em posaven al col·legi i les que triava jo a ma casa. Aquests hàbits crearem en mi un gran gust per la creació de contes i narracions.
Per gust propi recorde com jo a casa m’inventava històries que escrivia i tot tipus de texts literaris que me demanaven a classe notava que cada vegada m’agradava més llegir i escriure.
Durant els quatre cursos de la ESO n’hi hagueren tres tipus de lectures per a mi: les que em costaven una barbaritat de llegir i acabava odiant, les que passaven desapercebudes i no tenien cap impacte en mi i les que me feien gaudir i m’arribaven al cor.
D’estes últimes voldria destacar una gran escriptora de literatura juvenil, Laura Gallego. M’apassionaven les seues lectures com per exemple la trilogia “Cròniques de la Torre” i “La hija de la noche”.
També voldria agrair l’aportació que va fer Paco Mompó al meu gust per la literatura valenciana. Ell es escriptor de tot tipus de novel·les i poesia i a més a més el nostre professor de valencià en la ESO i en batxillerat. Llegirem llibres com “Uendos” o “Els ulls del llac”.
El fet de que durant aquests cursos algunes lectures obligatòries no m’agradaren i la falta de temps per a llegir lliurement em va allunyar un poc de la literatura però quan vaig a arribar a batxillerat puc dir que el meu gust literari va patir una “maduració”. Vaig començar a llegir llibres clàssics de la literatura i a gaudir-los.
En segon de batxillerat vaig cursar una de les meues assignatures favorites, literatura universal en la que vaig llegir obres com “La metamorfosi”, “Edipo rey”, “Madame Bovary” o Hamlet.
Actualment ja dispose de temps per a llegir per voluntat pròpia i continuar gaudint d’un gran varietat de tipus de llibres.
Per a mi la literatura sempre serà una gran font de coneixement i de vegades un viatge d’escap de la realitat i per a la imaginació.


dilluns, 27 de març del 2017

Autobiografia Literària Pau García-Serra




Hola, jo soc Pau, i la veritat és que tinc una relació de amor-odi amb els llibres i la literatura en general. Tot i que, hui en dia el meu conflicte amb la lectura està solucionat, al llarg de la meua infància sempre m’ha costat trobar un lloc de benestar a la lectura.
Vaig començar a llegir com qualsevol xiquet, el meu primer contacte va ser amb les lectures de contes que em feia la meua mare. M’agradava molt escoltar-la i imaginar-me tot tipus de personatges i llocs. Alguns dels llibres que tinc, i conserve amb molt d’amor son “El dinosaurio buenazo” i “La piedra mágica”.
Quan vaig a començar el col·legi, van començar les lectures obligatòries. Al principi, en primer i segon curs de primària, la meua tutora era molt flexible, ens permetia anar a la biblioteca i agafar els llibres que volíem, a més no teníem un mínim de llibres llegits, però si un rànking de lectors que ens feia a tots devorar llibres amb tal de ser el guanyador. Llegia be, i m’agradava, però tenir a casa un temps de lectura imposada pels meus pares feia que cada vegada em vingués menys de gust llegir.
Concha, la meua tutora de tercer i quart de primària, no ens obligava a llegir a soles, si no que també ens manava els llibres que ella volia que llegírem. Per això vaig començar a tenir disgust per llegir, al menys les coses que m’obligaven. Els meus pares van començar a entendre que quan més m’imposaven, menys llegia; per això em van deixar llibertat, i a més de llegir en part els llibres que em manava, llegia el que m’agradava, altres llibres que extreia de la biblioteca, i revistes científiques per a xiquets.
Al final de la primària, seguia fent-li mala cara a les lectures obligatòries de classe, però vaig descobrir un dels primers autors que m’agradaven molt: Laura Gallego. Vaig començar llegint “El coleccionista de relojes extraordinarios”, un llibre que vaig llegir en un parell de dies, i que els meus pares no creien que poguera hagut llegit, ja que no m’havien vist llegir més de mitja hora seguida.
Després d’aquest van arribar altres llibres de Laura Gallego (escriptora a la que vaig conèixer al meu col·legi, ja que era estudiant d’aquest); alguns títols com “Finis Mundi, “El valle de los lobos”, entre altres. A part de Laura Gallego, vaig tractar de buscar algun altre tipus de lectura que em motivara, i la veritat es que m’agradaven molt les revistes científiques que s’adaptaven al meu nivell, hui en dia continue llegint articles per Internet, la informació que trobe tafanejant per Internet es la font de moltes de les coses que conec hui en dia.
Durant tota l’ ESO vaig passar-ho millor o pitjor amb les lectures que tenia que fer, realment a soles recorde un llibre que em va encantar, “Relato de un naufrago”, llibre de Gabriel García Márquez. Quan vaig començar a descobrir la música, i la bateria (instrument que toque actualment), tot els temps lliures es van convertir en hores escoltant sessions musicals de uns i altres artistes, i vaig deixar la lectura prou apartada.
Hui en dia, trobe en la lectura moltíssims llibres relacionats amb alguns dels artistes i àlbums que més m’agraden, auto-biografies musicals, experiències de gravació, anècdotes del rock; he trobat un sector de la lectura que m’agrada moltíssim.

També estic fent un esforç per seguir buscant novel·les que m’agraden, així m’agraden llibres com els escrits per Eduardo Mendoza, novel·les en vers com les escrites per Maxence Fermine (destaque “Nieve”), o llibres de reflexió filosòfica com Siddhartha.

Autobiografia Javi

JAVIER GONZÁLEZ RODRÍGUEZ
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA


Les meues experiències amb la literatura van començar quan jo tenia aproximadament uns tres anys quan ma mare ens contava als meus germans i a mi contes abans de anar a dormir. Quasi sempre escollia llibres de Disney perquè a tots ens agradaven molt les histories que contava, a més, gaudia molt veient les il·lustracions que apareixien en els llibres, ja que jo no sabia llegir i era el que mes em cridava l’atenció.

En un principi, em va costar moltíssim aprendre a llegir, perquè pensi que no trobava significat a les paraules que llegia i per això se’m feia molt llarga la historia que intentava comprendre. Vaig començar a interessar-me mes per la lectura als cinc anys, quan vaig anar adonant-me del que em contaven els llibres. Quan vaig passar a primària l’esperit lector va anar creixent en mi i ningú em parava. Totes les setmanes anava a la biblioteca del meu col·legi i sacava un llibre, a mes dels que em manaven a classe. M’anrecorde que en un curs em vaig llegir el mateix llibre tres vegades, la il·lusió era un fet que em va atrapar durant tota la meua etapa de escolarització en primària.


Aquesta il·lusió va desaparèixer a poc a poc quan vaig arribar a l’ESO on la llibertat es va convertir en obligació y la il·lusió en desgana. M’obligaven a llegir un llibre per a llengua  castellana, altre per valencià i un altre per anglès. Al ser llibres obligats no m’agradava molt llegir-ho-s i a poc  a poc vaig perdre l’afició.


Quan vaig terminar l’etapa escolar vaig començar a trobar de nou llibres interesants i vaig retornar a poc a poc amb l’afició, fins a dia de hui que continue llegint els llibres que vaig trobant i que em criden l’atenció.

Com a futur mestre, tinc molt clar que no obligaré als meus alumnes a llegir algun títol en concret sinó que podran escollir ells mateixos ja que es troben en edat de enamorar-se de la lectura i no podem imposar res.