Hola, jo soc Pau, i la veritat és que tinc una relació de amor-odi amb els llibres i la literatura en general. Tot i que, hui en dia el meu conflicte amb la lectura està solucionat, al llarg de la meua infància sempre m’ha costat trobar un lloc de benestar a la lectura.
Vaig començar a llegir com qualsevol xiquet, el meu primer contacte va ser amb les lectures de contes que em feia la meua mare. M’agradava molt escoltar-la i imaginar-me tot tipus de personatges i llocs. Alguns dels llibres que tinc, i conserve amb molt d’amor son “El dinosaurio buenazo” i “La piedra mágica”.
Quan vaig a començar el col·legi, van començar les lectures obligatòries. Al principi, en primer i segon curs de primària, la meua tutora era molt flexible, ens permetia anar a la biblioteca i agafar els llibres que volíem, a més no teníem un mínim de llibres llegits, però si un rànking de lectors que ens feia a tots devorar llibres amb tal de ser el guanyador. Llegia be, i m’agradava, però tenir a casa un temps de lectura imposada pels meus pares feia que cada vegada em vingués menys de gust llegir.
Concha, la meua tutora de tercer i quart de primària, no ens obligava a llegir a soles, si no que també ens manava els llibres que ella volia que llegírem. Per això vaig començar a tenir disgust per llegir, al menys les coses que m’obligaven. Els meus pares van començar a entendre que quan més m’imposaven, menys llegia; per això em van deixar llibertat, i a més de llegir en part els llibres que em manava, llegia el que m’agradava, altres llibres que extreia de la biblioteca, i revistes científiques per a xiquets.
Al final de la primària, seguia fent-li mala cara a les lectures obligatòries de classe, però vaig descobrir un dels primers autors que m’agradaven molt: Laura Gallego. Vaig començar llegint “El coleccionista de relojes extraordinarios”, un llibre que vaig llegir en un parell de dies, i que els meus pares no creien que poguera hagut llegit, ja que no m’havien vist llegir més de mitja hora seguida.
Després d’aquest van arribar altres llibres de Laura Gallego (escriptora a la que vaig conèixer al meu col·legi, ja que era estudiant d’aquest); alguns títols com “Finis Mundi, “El valle de los lobos”, entre altres. A part de Laura Gallego, vaig tractar de buscar algun altre tipus de lectura que em motivara, i la veritat es que m’agradaven molt les revistes científiques que s’adaptaven al meu nivell, hui en dia continue llegint articles per Internet, la informació que trobe tafanejant per Internet es la font de moltes de les coses que conec hui en dia.
Durant tota l’ ESO vaig passar-ho millor o pitjor amb les lectures que tenia que fer, realment a soles recorde un llibre que em va encantar, “Relato de un naufrago”, llibre de Gabriel García Márquez. Quan vaig començar a descobrir la música, i la bateria (instrument que toque actualment), tot els temps lliures es van convertir en hores escoltant sessions musicals de uns i altres artistes, i vaig deixar la lectura prou apartada.
Hui en dia, trobe en la lectura moltíssims llibres relacionats amb alguns dels artistes i àlbums que més m’agraden, auto-biografies musicals, experiències de gravació, anècdotes del rock; he trobat un sector de la lectura que m’agrada moltíssim.
També estic fent un esforç per seguir buscant novel·les que m’agraden, així m’agraden llibres com els escrits per Eduardo Mendoza, novel·les en vers com les escrites per Maxence Fermine (destaque “Nieve”), o llibres de reflexió filosòfica com Siddhartha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada