Ressenya tècnica: Gramàtica de la fantasia

RESSENYA LECTURA TÈCNICA
FORMACIÓ LITERÀRIA
2on B - MAGISTERI
GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Gramàtica de la fantasia

Dades 

            El llibre que he escollit és Gramàtica de la fantasia. Va ser escrit a l’any 1973 per Gianni Rodari, escriptor, periodista i pedagog italià especialitzat en lectura infantil i juvenil. El llibre consta de 45 capítols en els que l’autor ens dona pautes per a posar en practica amb els xiquets. El que he llegit és l’adaptació al valencià de l’editorial Aliorna adaptat i traduït per Teresa Durán. 

            El llibre tracta d’explicar alguns mètodes per ajudar tant a xiquets com a majors a contar i crear histories. Per açò, l’autor creu que és molt important desenvolupar la creativitat i la imaginació i per això han de treballar i preparar-se. Rodari dona exercicis, tècniques i activitats per ajudar.

            Una gran part del llibre tracta les experiències de l’autor en el camp dels xiquets, el que li ajuda a entendre els comportaments i actituds més freqüents dels mes petits. 

            El llibre està escrit per a professionals de l’ensenyança i per a pares i mares, en general per a la gent adulta que està en contacte amb xiquets, per poder ajudar-los a contribuir en el correcte desenvolupament de la creativitat i la imaginació del xiquet.

Parts del llibre

            El llibre esta dividit en 45 capítols en els que l’autor ens dona una sèrie de pautes, tècniques o consells mitjançant activitats, contes o histories reals entre altres mètodes.

            Uns quants capítols estan dirigits per a pares i mares i les persones que conviuen amb els xiquets a casa, ja que tracta dels objectes de la casa i del menjar. Altra part del llibre, per exemple, va dirigida a l’ensenyança mitjançant les endevinalles. Una altra tracta de l’ensenyament partint de contes tradicionals, on ens dona informació sobre el passat i ajuda a entendre com eren els contes abans.

            Per últim, la part final, tracta de contes ja fets, reaccions dels xiquets al escoltar-los i experiències personals de l’autor. Es una part entretinguda i on es troben sintetitzades moltes de les idees principals del llibre.

            Tot el llibre ens intenta transmetre idees per aconseguir augmentar la creativitat i imaginació dels infants, no obstant empra distints mètodes, no a soles pautes, sinó també mitjançant contes, experiències personals, jocs, activitats, etc...

Opinió personal.

           De veres que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i molt recomanable per a persones que estiguin en contacte amb xiquets. M’ha agradat que l’autor ens done pautes, exemples de activitats i pràctiques que ens poden ajudar als futurs docents a millorar la creativitat i la imaginació dels xiquets amb els que treballarem algun dia.

            El que més destacaria és la gran varietat de ajudes que ens aporta l’autor amb moltíssimes propostes de jocs, activitats i practiques, aplicables tant a classe com a vegades a casa amb les quals el que busca es afavorir als més menuts proporcionant-li una millor creativitat i un augment de la imaginació, la qual cosa l’afavorirà ens molts aspectes de la seua vida futura.

            Jo aquest llibre el recomanaria a tots els meus futurs companys de treball o als meus actuals companys de aula, ja que considere que aporta moltíssima informació rellevant per al entorn en el que anem a treballar en la nostra vida professional. De fet, no a soles el recomanaria sinó que quasi el considere un requisit indispensable per a qualsevol persona que vaja a estar en contacte amb xiquets ja que aporta moltíssima informació necessària.

            Les activitats que més m’han agradat i que jo posaria en pràctica en la meua aula són:

Caputxeta en helicòpter:

En aquesta activitat, l’educador mostra cinc paraules que facan referència clara a un conte (per exemple el de caputxeta) i mostrar una altra que no tinga res a vore amb el conte, i els xiquets amb aquestes sis paraules deurà crear la seua pròpia historia, fent ací un fort exercici de creativitat. A més, l’educador pot observar la capacitat del xiquet de reaccionar davant d’un nou element inesperat.

L’error creatiu:

            Altra activitat que m’ha agradat molt és l’error creatiu, en la qual es tracte de beneficiar la creativitat i la imaginació del xiquet a partir d’un error que haja pogut cometre. Per exemple, si el xiquet diu que el seu amic viu en una capsa en volta de dir una casa, el mestre te que fer que el xiquet siga parlant i explicant com si el seu amic visquera de veritat en una capsa.

Conclusió:

            De veritat que com a lector, he gaudit moltíssim del llibre ja que he pogut extraure molta informació útil per a la meua vida professional en contacte amb xiquets.  Com ja he dit abans, el considere un llibre molt important que es deuria llegir tota persona que estiga en contacte amb xiquets ja que ens pot obrir tants a nosaltres com als xiquets una nova porta a la imaginació i la creativitat amb la qual mai havíem treballat abans i que jo considere que és molt beneficiosa. 

Adaptació de la narració tradicional

 EL xiquet que va salvar a sa mare

Hi havia una volta una dona viuda, que vivia en companyia d'un fill nomenat Pauet. Este fea en casa totes les faenes: agranava la casa, arreglava els llits, llavava la roba, guisava, parava taula, escurava els plats i les cassoles, anava a comprar, al mercat, en una paraula, tot lo que era menester per a que sa mare no se destorbara i estiguera tot lo dia cosint per a guanyar-se el jornal que necessitaven per a mantindre's.

 
La casa a on vivien estava llunt del poble, i des d'ella es vea una alta montaya misteriosa. Per a pujar dalt d’ella era precis atravessar un riu i anar per camins costeruts, esvaradiços i plens de perills, com alacrans, serps, aranyes venenoses, insectes agressius i animals ferostics.
Tan dificil era esta montanya, que, alguns qui varen intentar la seua escalada, van perdre la vida en l'aventura.

 
Un dia la mare de Pauet se va posar malalta i recorregue al llit. Pauet va tindre que afegir a les faenes de sempre el cuidado de sa mare i estar constantment a la vora del llit, prodliant-li a sa mare els servicis que necessitava.

 
El mege vivia llunt Pauet no osava deixar sola a sa mare, qui no millorava. Veent-se apurat, Pauet invoca a la Fada Bondadosa, de qui sa mare li havia parlat en moltes ocasions.
La Fada, al sentir les supliqu'es de Pauet, es presentà en l'habltacio de la malalta, s'lnclina sobre el llit, per a observar a la malalta, i digue: Pauet, en l'estat en que s'encontra ta mare, yo no puc ter res, pero tú si que pots si fas lo que te dire.

 
Pauet, content, contestà, digues Fada, que yo fare tot lo que me digues. La fada parlà dient: tens que pujar a la montanya i des d'alli cridar al doctor: ell te donara una planta medicimal; tú bull fulles d'eixa planta en un perol, i dona-li a ta mare un bon taço de l'lnfusio, ben calenteta, pero que no creme, la mare es posarà bona.
A continuacio la Fada desaparegue. El chic es va procurar un poc de menjar per al cami i va mampendre el viage, en consentiment de sa mare que estava un poc mes animada Pauet anava caminant, dirigint-se cap a la montan ya, i des del cami va vore un corp enganchat per la pata en un cep, i va anar alli i el va soltar.
El corp, agraït, li va dir, gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
El chic no va fer molt de cas de les paraules del corp i va seguir el seu cami. Un poc mes avant va vore un pollastre que fugia d'una rabosa, que volia menjar-se'l, i el va protegir, amagant-lo dins del sí, ben tapadet, per a que la rabosa no'l vera.
Quan va passar el perill va traure el pollastre del sí, i li va donar llibertat. El pollastre, agraït, li digue: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare.
Pauet va pensar: no se en que un pollastre me pot afavorir, com no siga en la caçola. Un poc mes avant, passant pel costat d'una cequia, va vore una granota que estava a punt de ser devorada per un escurso, i ,compadeixent-se d'ella, en un basto que portava, li arrea una bastonada a l'escurso i el matà.

 
La granota, agraïda, li va dir: gracies, Pauet, un dia te ho recompensare. " Pauet no comprenia res, i va seguir el cami de la montanya.
Per fi arriba al riu que tenia que atravessar i, al vore'l tan ample i tan fondo, se va desanimar, perque no tenia mijos per a saltar a l'atre costat: ni sabia nadar, ni tenia cap barca.
Fon en aquell moment quan se presentà el pollastre i li digue: puja al meu llom que yo te portare a l'atre costat del riu. Aixi ho fiu Pauet, i en un instant fon portat a l'atre costat.

 
Pauet, que estava ben educat, li dona les gracies i segui cami avant. Als pocs passos encontrà un mur alt y llarc que l'impedia el pas, i Pauet es va desanimar.
En aquell punt se li presentà un nano qui li digué: si vols superar el mur i seguir avant, tens que fer lo que yo te diga: aniras a casa, moldras un poc de blat, me faras una coca en sucre i anous, i me la portaras aci.

 
Com no li quedava atre remei, Pauet tornà cap arrere i es dirigí cap a casa.
¿Com passaria el riu esta vegada? El pollastre no estava, pero sí la granota, que es va oferir per a portar-lo aftravessant, el riu. Puja a cavall de la granota i passa a l'atre costat de riu.
Arriba a casa, mol els grans de blat, de la farina fa una coqueta, l'adorna en gallos d'anous, la ensucra per damunt i la cou en el fornet, i una volta te la coca disposta, se dirigix novament en direccio al mur.

 
Esta volta, a passar el riu li va ajudar el corp, que estava revolotejant per alli. Pauet segui en direccio al mur, i alli estava esperant-lo el nano.

 
Li dona la coca, el nano la tasta i li pareix molt bona ,tant que se chuplava els dits. El nano, tal com havien quedat, fa un conjur magic en les dos mans i el mur desapareix. El nano li dona al chiquet, una tabaquera i li diu que quan arribe a casa es faça un cigarret Pauet proseguix el seu cami cap a la montanya.

 
Encara no havia caninat cent passes, quan s'encontra un atre mur, esta volta guardat per- un jagant, qui, per a donar-li pas, li exigi que tornara a casa i li portara una garrafa de vi de moscatell de l'any anterior.

 
Pauet, ajudat pel pollastre al anar i pel corp al vindre, va passar el riu tornant al mur del jagant.
Li dona a este la garrafa de vi, el jagant el tasta, li pareix dolcet, i per mig d'un cholit fa desapareixer el mur.

 
Al despedir-se li dona a Pauet una flor de cardera, dient-li que quan necessitara alguna cosa que la olorara en força.

 
A continuacio Pauet reempren el seu cami. Nomes li quedava ya un sol obstacul: un gran precipici que separava del final del trayecte, ¿ Com superar-lo? Anava d'aci cap alla, buscant un punt en que el barranc fora transitable, i no l'encontrava, anava avant i arrere.i no trobava cap sendeta per a on passar a l'atre costat.

 
En aixo se li aparegue un llop que al vore'l, plorar li va donar llastima, i se va oferir a solucionar-li el conflicte si fea lo que ell li diria: “caça'm un corderet, guisa'l i porta-me'l, i yo te passare a l'atre costat del barran.

 
El corp s'havia fet tan amic de Pauet que anava sempre volant prop d'ell, va sentir les paraules del llop i se'n ana corrents a un corral, va robar un corderet i li'l va dur a Pauet, qui el va matar, va fer una foguerada, el va rostir i el va preparar al llop.

 
Este se'l va menjar de recel i despres li va donar a Pauet un bastó nagic dient: quan vullgues anar a algun punt dificil, puja al basto, digues "arre llop volador" i voras el resultat.
Pauet es va posar el basto entre came i va dir: "arre llop volador" i en un moment va saltar el precipici i es va encontrar a l'atre costat.

 
Des d'alli va seguir pujant a la montanya per un cami facil, i al final va trobar un jardi conreat per un doctor, a qui li va de manar la medicina per a sa mare.>br> Este va cullir unes fulles molt amples i l oloroses d'un arbre medicinal frondos, que alli es criava, i li les va donar de bon grat a Pauet. Este les va posar en un saquet per a dur-les, a casa i bollir l'infusio que li va ordenar el doctor per a sanar a sa mare.

 
Pauet en el basto magic entre cames va volar a sa casa, va fer l'infusio de l'erba medicinal, sa mare la va pendre, i es va curar.
Ell es va fumar el cigarret que li va regalar el nano, i va olorar la flor de cardera, denanant-li tot lo que li fea falta en casa.
Per obra de magia al instant tots els armaris s'ompliren de tot.

Lectura tècnica: Gramàtica de la fantasia

RESSENYA TÈCNICA

PAULA MOLINS

FORMACIÓ LITERÀRIA

2on B

GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Dades

En aquesta ressenya parlaré del llibre “Gramàtica de la fantasia” una adaptació en valencià de l’editorial Aliorna i adaptat i traduït per Teresa Duran. Es va publicar a l’any 1973 per l’autor Gianni Rodari, un italià periodista i pedagog i que es dedica sobre tot a la literatura infantil i juvenil. Aquesta obra consta de 45 capítols en els que podem observar com l’autor va explicant unes pautes necessàries per a llegir amb els xiquets.

Estructura i parts del llibre

El llibre parla en gran part d’experiències del propi autor dins del camp dels xiquets i per això va tractant els comportaments i actituds més freqüents dels xiquets amb el fi d’entendre’ls. També podem trobar opinions de professionals de l’ensenyament i per mares i mares. L’objectiu és augmentar el desenvolupament de la creativitat i la imaginació dels xiquets.

Aquesta obra consta de 45 capítols en els que observem tota mena de pautes, tècniques, consells i una gran varietat d’activitats per a treballar amb contes, històries... etc.

La majoria dels capítols estan aplicats per als mestres però també podem trobar alguns dirigits per a mares i pares i totes les persones que poden conviure amb els xiquets a sa casa. Per exemple de vegades veiem com parlava dels objectes de la casa i del menjar. Altra part veiem com podem ajudar als xiquets en el seu desenvolupament amb endevinalles, contes tradicionals i ens dona informació de com era la literatura en temps passats.

Per a finalitzar tracta exemples pràctics de reaccions dels xiquets al escoltar determinats contes.

Comentari crític des de l’educació literària

Des del meu punt de vista crític, pense que és molt una visió molt positiva dels recursos literaris que podem utilitzar els mestres. Durant tot el llibre existeix la intenció de transmetre idees per a aconseguir que els xiquets augmenten la creativitat i imaginació. Per a aconseguir això s’han de treballar i una bona ferramenta és la lectura i la creació literària. Ja que, des de la meua perspectiva, hui dia s’estan matant amb els mètodes educatius que deixen el “desenvolupament de la creativitat” en mans únicament de les assignatures de plàstica i música. Oblidant-se de que el pensament de l’ésser humà funciona amb el llenguatge i és amb el llenguatge doncs, la ferramenta amb la que podem aconseguir les creacions més belles i profundes.

També m’agradaria comentar que amb les endevinalles pense que sí que es desenvolupa la imaginació, ja que els alumnes han de realitzar inferències lliures i desenvolupar respostes sense més patrons que els seus pensaments.

Com em serveix a mi com a educadora? Gràcies a aquest llibre he pogut extraure diferents activitats pràctiques per a realitzar a l’aula. Citaré les que més m’han cridat l’atenció: “La xinesa de l’estany”: és una activitat perfecta per a desfer paraules i formar altres, seria olt profitosa a més en xiquets amb dislèxia fonològica i els ajudaria molt alhora que ho passen molt be. “Què ocorreria si...?” M’ha paregut un bon recurs per a aconseguir que els xiquets, a arrel d’una hipòtesi fantàstica puguen crear les seues pròpies històries. M’agradaria aprendre per al futur moltes dinàmiques també per a corregir els errors. És a dir, activitats “d’error creatiu”.

M’agradaria concloure dient que el llenguatge és una via perfecta per a desenvolupar la creativitat i que els docents podem ajudar a crear coses increïbles amb els nostres xiquets.

PLA LECTOR

PLA LECTOR

1. INTRODUCCIÓN

D'acord amb l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, un pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d'actuacions que persegueixen afavorir l'interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes, considerant aquesta com a instrument fonamental per a l'aprenentatge en totes les àrees de l'ensenyament, i també com a font d'entreteniment i plaer.

• Presentació del Centre

El nostre pla de foment de la lectura està adreçat a una classe de 4t de Primària d'un col·legi públic, el Pare Català a Benimaclet. El nostre objectiu és augmentar l'índex lector i fer de la lectura una rutina, a través del gaudiment, la il·lusió i la seducció.

• El context sociocultural del centre

D'una banda, l'alumnat que trobem a aquest centre pertany a famílies de nivells socioeconòmics diferents, alguns d’ells són de classe media i uns altres de classe media-baixa. Però els xiquets i xiquetes conviuen sense produir-se cap tipus de discriminació.

Quan parlem del nivell de desenvolupament de les competències literàries i lectores alumnat podem dir que és correcta perquè el centre compta amb els recursos bàsics per a l’aprenentatge i accepta la diversitat cultural, tot basant-se en una sèrie de trets d’identitat (principis i finalitats educatives) entre els quals ún dels més importants és el de la integració, coeducació, participació i normalització lingüística. Pel que fa a la creació d’un pla lector adequat, hem de posar especial atenció als actors principals, els alumnes i les seues competències literàries i lectores. En aquest cas n’hi ha molt diverses i per tant trobarem nivells molt diferents amb els que haurem de treballar amb igualtat, per a aconseguir una meta comú.

En resum, animar a llegir és intentar que la lectura siga una pràctica habitual en la vida de les persones, però sense avorrir-les.

pensem que el foment de la lectura és rellevant en l’àmbit escolar, i per tant, necessari portar a terme un bon pla de foment lector dintre de l’escola, perquè segons Colomer (1991), l’educació literària és clau en el desenvolupament d’habilitats i competències necessàries per a la comunicació dintre de la societat, sent la forma més adequada per a fer-ho, mitjançant lectures fragmentades o textos breus, lectures silencioses, i per tant, individuals dintre de l’aula i les lectures col·lectives, com les tertúlies dialògiques.

El que realment volem avaluar, és si hem aconseguit els següents objectius del nostre pla de foment lector amb els alumnes. Aquests objectius han sigut recolzats amb els arguments d’autoritat de Sánchez Corral (1991), Perdomo (2005), Mendoza (2001) i Cerrillo (2013), a continuació els enumerarem:

• Fomentar el desenvolupament de l’alumne, concretament en la concepció del “Jo”, sent una persona crítica que puga elegir al llarg de tota la seua vida entre dues o diverses opcions.
• Fomentar el nou model d’Educació literària, mitjançant l'hàbit de lectura i les habilitats lingüístiques, així com el foment de la creativitat.
• Desenvolupar de forma gradual la competència literària, amb una selecció variada de llibres.
• Ampliar el cànon lector, a través de textos literaris de qualitat, adequats als interessos i capacitats dels nens.
• Activar els coneixements mitjançant l'intertext lector per tal de donar una resposta als estímuls textuals i a la vegada enriquir l’experiència dels nens.
• Establir la lectura dintre de la vida dels nens com una forma de gaudi

És a dir, si hem incentivat la lectura, hem creat hàbit lector, els hem introduït en la comprensió lectora, si coneixen els gèneres, etc.

Primer de tot, utilitzarem per avaluar l'observació, ja que aquesta ens permetrà obtenir informació tant de l'alumne com del grup i de tot el que fan en cada moment. Així podrem veure l'evolució dels nostres alumnes. Per tant, considerem que l'observació es converteix en el marc més adient per dur a terme avaluació.

A més, de manera indirecta, mentre realitzem el nostre pla de foment lector, introduirem una sèrie d'activitats perquè nosaltres vegem com les duen a terme els nostres alumnes. Després de treballar cada gènere, intentarem fer unes assemblees per veure el que els xiquets han comprès i al mateix temps, puguem repassar tot el que hem aprés.

2. LA BIBLIOTECA

La biblioteca d’aquest centre és prou xicoteta, per a la quantitat d’alumnes que te en total. Es una sala cuadrada amb no molt d’espai, normalment no es poden fer activitats amb una clase completa, els profesors de l’aula tracten de fer torns per anar actualitzant les lectures dels seus alumnes. La distribució d’aquesta biblioteca es basa en la clasificació per cursos. Principalment, hi ha dos o tres estanteries per cicle.

En cadascuna de les estanteries de cicle, no trobem una clasificació aparentment temàtica. Dins de cada edició, els llibres es clasifiquen per nivell de lectura, i també hi ha apartats dedicats a sagues concretes (alguns d’aquestos estants dedicats tenen una decoració característica). Les parets que no estan ocupades per estanteries tenen posters de diversos tamanys, alguns fan referencia obres clàsiques, mentres que altres son de sagues d’actualitat.

No hi ha una gran quantitat de varietat dins de cada cicle, però el centre tracta de tindre 4 o 5 exemplars de cada llibre que tenen. Els llibres son prou actualitzats, no tenen moltes obres clasiques, però si una pequenya secció dedicada a adaptacions dels clàssics, on podem trobar adaptacions de molts nivells, per als alumnes que tinguen curiositat per aquest sector. Alguns professors utilitzen aquest material didàctic amb el fi de inculcar algunes idees principals sobre aquestes obres, de cara a futurs estudis relacionats amb aquestes obres.

La biblioteca del centre que analitzem es una biblioteca comú a tot el centre, i te molt poc material enfocat a l’alumnat d’infantil. Trobem una petita estanteria amb uns quants llibres d’infantil, en cadascun d’aquestos llibres en general de lectura, sense una classificació clara. Però, hi ha un estant d’aquesta que esta dedicat a llibres didàctics d’aula, que poden ser empleats per els alumnes que no poden comprar tot el material escolar requerit.

Per a fer la nostra intervenció a l’aula, tractarem de aprendre mes o menys els exemplars que trobem a la biblioteca, en aquest cas, els del segon cicle. Tractarem de profunditzar en les obres per tal de coneixer el seu contingut, així com la seua aportació a la competencia literiaria dels alumnes.

3. ACTIVITATS

1. Planificació de les activitats a classe

Hora del conte.

Aquesta activitat de lectura es pot realitzar tant en l’aula com en la biblioteca escolar, com el centre com a casa amb la família i esta pensada per a qualsevol nivell.

L’activitat d’hora del conte consisteix en dedicar  una hora del dia a llegir en veu alta o explicar una historia oral o d’un llibre. L’activitat pot acabar amb un joc si els xiquets són xicotets. Aquesta activitat pot vincular-se amb el conta contes o amb la lectura dramatitzada.  

Formació d’usuaris.

Més que una pràctica de promoció de la lectura es tracta d’activitats amb l’objectiu d’ensenyar  els usuaris a utilitzar els mitjans de la biblioteca. També ens trobem amb activitats d’alfabetització digital que proposen accions des d’Internet per a la formació en l’ús d’ordinadors.

Aquesta pràctica és una activitat de formació aplicable per a qualsevol curs de primària que a més es pot emprar en l’entorn de la biblioteca.

                   

Club de lectura.

La tercera i última activitat que programaríem seria el club de lectura. Habitualment, aquest tipus de pràctica de lectura té lloc a la biblioteca. Les persones que formen el club tendeixen a ser de la mateixa edat o a compartir gustos lectors. La dinàmica pot ser senzilla: es tria un mateix llibre  o llibres d’un tema comú o escrits per un mateix autor. La lectura pot fer-se individualment i compartir-ne els resultats o compartir el procés de lectura en les reunions on comentem les impressions o les opinions que la lectura ha generat. Podem ampliar l’activitat amb propostes d’escriptura com ressenyes o recomanacions de llibres que poden fer-se per escrit o de forma audiovisual a través de una pàgina web.

Es departaments de llengües poden proposar un club de lectura que aglutine la lectura en valencià, castellà, anglès o francès.

Aquesta és una pràctica amb una llarga història i amb diferents estudis que ens aporten consells, experiències o protocols.

A més de tot això es pot fer altre grup de comitès de valoració de llibres, amb l’objectiu de valorar llibres per recomanar-los a la resta de lectors del centre o a uns altres centres a través d’una pàgina web.

Els comitès de valoració busquen crear lectors competents, que usen criteris de lectura objectius i que siguen capaços de valorar llibres. Bàsicament, l’objectiu és aprendre a utilitzar criteris de valoració de lectura més objectius, més basats en el relat, l’àlbum o el llibre de coneixements i menys en els gustos; discutir, intercanviar, compartir amb altres persones...

Aquestes activitats de lectura es poden posar en pràctica tant en educació primària com en l’ESO com en batxillerat. Està pensada per aplicar-se en la biblioteca escolar o a través d’una plataforma virtual.  

Les activitats del PLC poden ser molt diverses i també podem emprar espais diferents com per exemple la biblioteca escolar, al centre, a l’aula o en espais virtuals, alguns se centren en lectures de llibres, altres en documents

Ressenya tècnica: Llegir per a créixer

RESSENYA LECTURA TÈCNICA

PAULA MOLINS GASCA

2on B

LLEGIR PER A CRÉIXER

Dades

En aquesta ressenya vaig a parlar d’un dels llibres tècnics que he llegit, que més m’ha ajudat a comprendre el que de veritat significa ensenyar a un xiquet a ser un lector. El títol és “Legir per a créixer” i està escrit per JC Girbés. La primera edició del llibre va ser possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria d’Educació.

Breu resum i indicació de les parts

Començaré dient que “Llegir per a créixer” és un llibre de tipus guia, en un primer moment per a pares, però que sense cap dubte hauria de ser una lectura obligatòria per a qualsevol mestre. Es divideix en quatre parts: 1. La importància de la lectura. On ens explica per què volem “fer lectors”, ens demostra que els llibres no són objectes sagrats sinó que han d’estar a l’abast dels xiquets i no passa res si es trenquen o es taquen. Després entra al debat de si a soles amb saber llegir ja eres un bon lector i continua amb llegendes urbanes i beneficis de la lectura. 2. Com contagiar el gust per la lectura. 3. Consells per a escollir el llibre adequat. 4. Un conte per a començar. On podem veure com apropar-nos als xiquets des de xicotets mitjançant el gust per la lectura.

Comentari crític des de l’educació literària

 Ensenyar a llegir no és fàcil, però tots els mestres estarem d’acord en que fer un xiquet lector és encara més difícil. Primer diré que una grandíssima part de la responsabilitat de que un xiquet siga lector o no, és nostra, junt a la família, que és l’encarregada de donar exemple. Com bé diu el llibre, ara mateix tenim una forta competència audiovisual però encara és possible fer lectors. Els moments que ens donen els llibres no són comparables als videojocs o els vídeos de Youtube. Els llibres ens donen el poder d’imaginar i de muntar les històries que conten als nostres caps.

Obrim la porta a la imaginació i ens permet traslladar-nos mentalment a llocs coneguts o no coneguts. A més com a professors hauríem de deixar de pensar en els llibres únicament com a instruments de lectura o de portar coneixements, ja que mitjançant els llibres podem apropar-nos molt més als xiquets i serveixen com a ferramenta per a parlar amb ells i intercanviar tota mena d’opinions.

Tornant al tema dels lectors, és segur que tots estarem d’acord que per a ser-ho, no és suficient amb la capacitat de llegir sinó la disposició. Ser lector és convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat i plaent.

És completament fals que existeixen persones que no lligen per falta de temps. Qui no llig és per que no el considera important. Ja que totes les persones tenim en més o menys mesura temps lliure que podem aprofitar per a descobrir els llibres. Hem de trobar la manera d’apropar-nos a la lectura. Una bona mesura per a aplicar amb els xiquets i amb nosaltres mateixos és participar en un club de lectura. Això ens servirà per a que tant els nostres alumnes com nosaltres puguen compartir les seues experiències, gusts... i a poc a poc anant fent més gran les nostres possibilitats de lectura.

Hem de contagiar el gust per la lectura als nostres alumnes i per a això els educadors hem de fer un esforç extra per a aconseguir que els més menuts estimen els llibres. Els nostres recomanaments han de ser entusiastes i sincers i mai obligar-los. Una bona idea que he trobat aquest llibre per a fer a la llar dels xiquets és omplir els racons de la casa de llibres a l’abast dels menuts per a que puguen agafar-los i fullejar-los quan ells vullguen.

També hem de saber que els llibres són la ferramenta perfecta per a aprendre idiomes. Gràcies a ells, els meus professors feren que jo m’enamorara del valencià.

També m’agradaria comentar la part que parla dels xiquets que refusen la lectura. Això vol dir que encara no hem trobat el llibre perfecte per a ell. Existeix una varietat infinita de llibres. No tenim per què començar amb els típics llibres escolars. Una bona forma d’apropar-nos a ells pot ser per exemple amb els còmics, que combinen imatge i text.

Terminaré dient que és impossible fer un xiquet lector si nosaltres mateixos no vivim la lectura.

RESSENYA TÈCNICA: LA LECTURA AL CENTRE

RESSENYES

LA LECTURA AL CENTRE;

Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre.

Gemma Lluch

Bromera (didàctiques)

Es tracta d’una guia, un manual que serveix de ferramenta per a escriure un bon pla de lectura al centre educatiu.

Per escriure-l, pàgina 9 à “Per escriure aquest lliure ha sigut necessari fer una recopilació. Al Ipad, al mòbil,... llegir instruccions, teatre, biografies, novel·les, il·lustracions, pàgines d’economia, etc. Llegir per informar-nos, per saber, per tenir criteri i opinió, per gaudir o pensar... llegir per escriure i compartir allò que m’agrada, allò que m’emociona,...”

En primer lloc, dir que la tasca dels mestres és molt important i imprescindible. Han de fer una feina per a satisfer una necessitat educativa real. Per això recalca la importància del paper del mediador (família i centre educatiu). Important perquè els mestres interaccionen amb les famílies constantment.

Per aconseguir que els alumnes gaudisquen dels llibres i obtinguin un hàbit lector és important no quedar-nos únicament amb el llibre de text i fer diverses activitats.

Hem de saber com incloure en la programació cadascuna de les microhàbilitats que volem treballar. Per exemple, perquè milloren la tria que els agradi o perquè sàpiguen treballar en alguns recursos, tecnologies (informació i comunicació). Per això, és important tractar d’ incorporar tots el recursos en la nostra manera de treballar amb els xiquets i les famílies.

Hem d’oblidar que hem d’ ensenyar també sense caure en la monotonia, evitar fer les fitxes de lectura.

Els xiquets de hui dia són coneguts com nadons digitals, però no és de tot cert, cal distingir les habilitats dins de la competència, és a dir, els bebès miren les fotos al Ipad, saben usar les TICS, però no en relació amb l’educació. Són recursos molt útils per a buscar fonts d’informació que l’interessen o xarxes socials de lectura. Fer diferents grups de lectura on els xiquets d’una determinada edat parlen dels llibres de literatura, els expliquen, els recomanen, etc. També els podem utilitzar per fer videoblogs de menors, on recomanen llibres en l’àmbit escolar de manera privada i públicament.

En la nostra programació a l’aula hem de transmetre el nostre plaer mitjançant les pràctiques, ser el reflex dels xiquets. A més a més, amb una mirada global en totes les altres àrees, treballar altres competències del currículum transversalment.

Amb les lectures també podem treballar temes controvertits. Tractar qüestions de la vida quotidiana i que sàpiguen traure les seues conclusions pel que fan aquests temes. Cal fer-los pensar i despertar el seu esperit crític..

Jo quan era petita no m’agradava gens llegir, però mirar els dibuixos dels còmic sí. Si pensem en aquest cas, quan l’atenció és insuficient i volem captar-la, les il·lustracions son molt útils. Els xiquets podem imaginar-se la història. Per exemple, els àlbums il·lustrats o els còmics, transformen el llibre en un objecte artístic i requereix d’una observació més pausada.

Per tal de transmetre mitjançant diverses lectures i gèneres i aconseguir que ells sols llisquen, Gemma Lluch proposa algunes pràctiques que es poden realitzar a l’aula i també nombroses idees per a planificar activitats de lectura, escriptura, etc.

Finalment, el objectiu final de la autora és entusiasmar als xiquets i evitar la monotonia.

RESSENYA; LECTURA LLIURE: CIRCUS

CARMEN SÁNCHEZ VALERO

La ressenya que ens ocupa es sobre el llibre titulat “Circus”. L’autor del llibre es diu Eduard Costa i Gonzalvo, que va nàixer en Albalat de la Ribera (València) l’any 1972 i està considerat com un dels autors de teatre valencians amb més futur en la actualitat. Està llicenciat en dret per la Universitat de València i en art dramàtic per l´Escola Superior d´Art Dramàtic de València. També forma part de la companyia valenciana Anem Anant Teatre. En la seua producció podem destacar una de les obres més importants com és “Argos (la balsa de la Medusa)”, que va obtindre el premi a la millor obra conjunt en la 20a edició del Premi Vila de Mislata. Amb aquest llibre va guanyar el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal- Ciutat de Carcaixent en 2003. Aquest llibre va ser editat en Alziral’any 2004, per l’editorial Bromera.

Aquesta obra de teatre podríem dir que transcorre durant l’actualitat narrant totes les aventures que van a viure quatre xiquets que van al mateix col·legi anomenats: Maria Ferranda, Txema, Carol i Susi, durant un dia en el que tenen que preparar una pràctica per a educació física, en la qual tenien que cantar i ballar, és a dir, tenen que preparar un ball per a final de curs que han de representar-lo davant de tot el col·legi i com no volen quedar mal tenen que practicar i treballar-lo molt. Com no podien estar en ninguna casa, tenen que trobar un lloc propi i adequat on poder estar sense destorbar a ninguna persona. Però durant aquestos moments, viuran moltes aventures que es desenvoluparan en el llibre.

L’obra ens conta la història de quatre xiquets d’un mateix col·legi que tenen que preparar una pràctica per a l’assignatura d’educació física, concretament un ball de fi de curs. Aquestos xiquets no podem fer-ho a les seus cases perquè destorben el seus pares i tenen que pensar en un altre lloc per anar a preparar-ho. Per això, se’n van a un casalot abandonat, paregut al que podem trobar a les pel·lícules de por, i assagen en aquest lloc la pràctica. En aquest viuran moltes aventures interessants i divertides ja que es barreja un poc el gènere de terror, descobrint a poc a poc les diverses trampes a les que els personatges tenen que fer front; introduint l’ús de la màgia del circ, partint de la il·lusió, la fantasia i l’engany. A més, també podem marcar la presència contínua al llarg de l´ obra del musical, un gènere d’entreteniment. L’obra es divideix en tretze escenes, en les quals ens narren les diferents aventures que els xiquets van a viure. Comença amb una xicoteta introducció de tot el que els xiquets han de fer i situant al lector en la situació, i desprès va a poc a poc centrant-se en el treball que cada xiquet ha de fer. Com a mínim, n’hi ha un capítol en el qual es parla de un dels xiquets, per això podem trobar quatre escenes destinades als protagonistes, és a dir, tenim un capítol de “La cançó de Maria Ferranda”, un altre de “La cançó de Susi”, “La cançó de Txema” i “L’habitació dels somnis (La cançó de Carol)”.