dimarts, 28 de març del 2017

Autobiografia literària PMG

Paula Molins Gasca
Formació Literària
2on B, Magisteri
AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA
En relació amb les meues experiències literàries, tinc la sort de poder dir que començaren a una edat molt primerenca.
A la meua casa, principalment gràcies a l’aportació de la meua mare sempre ha hagut un hàbit de lectura. Aleshores això va fer que jo m’interessara i fera esforç en aprendre ràpid a llegir.
També recorde amb molta il·lusió com de vegades el meu bon comportament era premiat amb algun llibre infantil amb boniques il·lustracions, en comptes d’un altre tipus de premis.
Pense que els meus primers hàbits de lectura foren amb els llibres del famós “Teo”. “Teo descubre los animales” i “Teo y su cumpleaños”. Com jo solia dir, eren llibres amb molts dibuixos i poca lletra.
El pas a l’educació primària va ser molt important per a mí, ja que a ma casa mai s’havia parlat valencià perquè la meua mare es de Saragossa, i començar primer va permetre el meu contacte amb el valencià. Com a anècdota d’aquests anys, a la classe contàvem amb una petita biblioteca de la que trèiem llibres per a llegir a casa totes les setmanes. Un dia, al agafar el llibre em vaig equivocar i vaig traure ú en valencià anomenat “L’equip dels rosegons”. Vaig aplegar a casa molt trista i preocupada perquè no tenia el nivell suficient de valencià per a realitzar eixa lectura. Recorde a ma mare i a mi tota aquella vesprada llegint juntes el llibre amb el vocabulari de valencià al costat fins que aconseguirem acabar-ho.
La meua primària va estar acompanyada de petites lectures que em posaven al col·legi i les que triava jo a ma casa. Aquests hàbits crearem en mi un gran gust per la creació de contes i narracions.
Per gust propi recorde com jo a casa m’inventava històries que escrivia i tot tipus de texts literaris que me demanaven a classe notava que cada vegada m’agradava més llegir i escriure.
Durant els quatre cursos de la ESO n’hi hagueren tres tipus de lectures per a mi: les que em costaven una barbaritat de llegir i acabava odiant, les que passaven desapercebudes i no tenien cap impacte en mi i les que me feien gaudir i m’arribaven al cor.
D’estes últimes voldria destacar una gran escriptora de literatura juvenil, Laura Gallego. M’apassionaven les seues lectures com per exemple la trilogia “Cròniques de la Torre” i “La hija de la noche”.
També voldria agrair l’aportació que va fer Paco Mompó al meu gust per la literatura valenciana. Ell es escriptor de tot tipus de novel·les i poesia i a més a més el nostre professor de valencià en la ESO i en batxillerat. Llegirem llibres com “Uendos” o “Els ulls del llac”.
El fet de que durant aquests cursos algunes lectures obligatòries no m’agradaren i la falta de temps per a llegir lliurement em va allunyar un poc de la literatura però quan vaig a arribar a batxillerat puc dir que el meu gust literari va patir una “maduració”. Vaig començar a llegir llibres clàssics de la literatura i a gaudir-los.
En segon de batxillerat vaig cursar una de les meues assignatures favorites, literatura universal en la que vaig llegir obres com “La metamorfosi”, “Edipo rey”, “Madame Bovary” o Hamlet.
Actualment ja dispose de temps per a llegir per voluntat pròpia i continuar gaudint d’un gran varietat de tipus de llibres.
Per a mi la literatura sempre serà una gran font de coneixement i de vegades un viatge d’escap de la realitat i per a la imaginació.


Competència lectora

Competència lectora: Conèixer i saber utilitzar de manera autònoma un conjunt d’estratègies cognitives i metacognitives que permeten processar els textos de manera diversa, en funció dels objectius que orienten l’activitat de lector. Diguem que és la capacitat de l’individu per a comprendre, emprar informació i reflexionar a partir de textos escrits, amb el fi d’aconseguir les seues metes individuals, desenvolupar els seus coneixements i potencial personal, i participar en la societat.

Animació lectora

Animació lectora: L’animació a la lectura és una activitat en la que es proposa l’apropament del xiquet al llibre d’una forma creativa i lúdica. L’objectiu principal és desenvolupar en el xiquet l’hàbit lector, de manera que la lectura es transforme en una activitat agradable i triada lliurement. També es busca que puga descobrir el llibre físicament, iniciant-se de forma paral·lela en el llenguatge de la imatge. També relacionar lo oral amb lo escrit, que els xiquets desenvolupen la capacitat d’escoltar, comprendre i retenir.

Intertext lector

Intertext lector: Mendoza Fillola, Antonio. (2008). El intertexto lector. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes: Colección arcadia.

 Primer explicarem que la intertextualitat és una xarxa de cites on cada unitat de lectura funciona no per referència a un contingut fix, sinó per activació de determinats còdecs en el lector. La identificació d’un intertext és un acte d’interpretació. La combinació de les aportacions de la competència literària, de la competència lectora (estratègies i experiències lectores) i de l’intertext lector determina l’eficàcia de la interacció entre el text i el lector. I és, precisament, en eixa interacció on es troba el punt de convergència de les aportacions del marc teòric (literari i didàctic) des de el que se explicita eixa aproximació a l’anàlisi del intertext lector. El receptor ha de tindre una determinada dotació de coneixements intertextuals. El intertext lector es mostra com un concepte clau per a explicar els distints aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de l’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l’adequada interpretació de molts textos. El conjunt de reconeixements i identificacions de les distintes referències que composen un discurs literari pot ser considerat com una particularització de l’estudi del fenòmen ampli de la intertextualitat. El text més interesant pot resultar incomprensible o d’escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de la incapacitat del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics.

Pla lector

Pla lector: És el disseny d’una actuació destinada a afavorir la competència lectora de l’alumnat i el gust per la lectura.

Per poder desenvolupar eficientment les competències comunicatives dels estudiants, és necessari plantejar un projecte global que implique les diferents àries i etapes del procés pedagògic. El pla lector escolar consisteix en un conjunt d’estratègies ideades per a la millora de la competència lectora i el desenvolupament del hàbit lector entre l’alumnat. Ha d’incloure diferents activitats i tractar el tema des de diversos angles, que permetin complir els objectius plantejats. Cada pla lector s’adapta a cada centre educatiu, però en general coincideixen en que volen potenciar el desenvolupament de la competència lectora, fer que els estudiants siguen capaços de comprendre, reflexionar i interpretar textos, fer participar en el programa tant als docents com a les famílies per a treballar junts en un objectiu comú i poder fer aplegar als més xicotets un únic missatge sobre el gran valor de la lectura, integrar en el procés de l’ensenyança de les diferents àrees del currículum la lectura com a eix principal i fomentar l’ús de les biblioteques escolars com a espais dinàmics per al desenvolupament de la competència lectora i convertir-les en un centre de formació i documentació o punt de trobada per a tota la comunitat educativa. 

Educació literària

Educació literària: Aquest terme consisteix en l’ensenyament i l’aprenentatge dels coneixements i habilitats que un lector necessita.
En els currículums de llengua i literatura (Decret d’ensenyances mínimes) no es parla d’ensenyament de la literatura, sinó d’educació literària. Per ensenyar literatura s’entén tradicionalment la transmissió de coneixements sobre un conjunt d’autors i obres considerats com un patrimoni nacional, junt a ell, l’ensinistrament en determinats mètodes d’anàlisi i comentaris de texts. En canvi, l’expressió “educació literària” es refereix a l’ensenyament i a l’aprenentatge d’habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competents texts literaris. Per tant, amb la substitució d’un terme per un altre n’hi ha un canvi clar de perspectiva.
En primer lloc, es busca promoure en el alumnat la experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de paraules que algú va escriure en altres temps, en altre lloc, la relació del lector amb el món. Però l’experiència literària pot ser també en lo públic i social.
L’educació literària implica també, guiar en les lectures. I amb guiar volem dir mostrar, oferir, invitar, portar de la mà, ajudar a salvar els obstacles...

Antonio Mendoza Fillola. (2006). La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Editorial del cardo. La educació literària (educació en i per a la lectura literària) és la preparació per a saber participar amb efectivitat en el procés de recepció i d’actualització interpretativa del discurs literari, tenint en compte que: a) la literatura és un conjunt de produccions artístiques que es defineixen per convencionalismes ètics-culturals i que, en ocasions, és un reflex d’esdevenir del grup cultural; b) les produccions literàries també es defineixen per la presència acumulada de determinades utilitats i recursos d’expressió propis del sistema lingüístic i per la seua organització segons estructures de gèneres; i c) el procés de percepció del significat d’un text literari no és una activitat espontània, ni el significat és el resultat automàtic d’una lectura denotativa.
Dins d’aquest llibre també he pogut observar com l’autor diu que la literatura tampoc és l’aprenentatge d’una successió de moviments, de dates, autors i obres perquè als alumnes aquests continguts no els resulten significatius. El professor de literatura estimula els aprenentatges de l’alumne fent que els lectors observen els trets específics, els estímuls que presenta el text i els efectes que motiven al lector. És a dir, la seua funció d’agent motivador es la que permet aproximar la funció lúdica i estètica de les produccions literàries al determinat grau de coneixement del lector.
L’educació literària forma part de la formació cultural de l’individu. És important prendre com eix principal l’activitat del lector en el procés de recepció.

La formació literària és la capacitat per a la interacció que suposa el pacte de la lectura que suggereixen el text i l’autor. Els objectius de l’educació literària orientar per a valorar les produccions de cada època i la creació d’un receptor actiu, que participa, coopera i interactua amb el text; ací es troba la base didàctica per a l’educació literària. 

dilluns, 27 de març del 2017

Paratextos




Conjunt d’ enunciats o paraules que acompanyen al text principal d’una obra escrita. Alguns exemples de paratextos son els títols, subtítols, índexs o notes a peu de pàgina. Hi ha autors que dividixen els paratextos en peritextos (part dels paratextos que engloben la part inseparable dels textos) i epitextos (part que fa referència a tot allò que circula fora del text.