Educació literària: Aquest terme consisteix en
l’ensenyament i l’aprenentatge dels coneixements i habilitats que un lector
necessita.
En
els currículums de llengua i literatura (Decret d’ensenyances mínimes) no es
parla d’ensenyament de la literatura, sinó d’educació literària. Per ensenyar
literatura s’entén tradicionalment la transmissió de coneixements sobre un
conjunt d’autors i obres considerats com un patrimoni nacional, junt a ell,
l’ensinistrament en determinats mètodes d’anàlisi i comentaris de texts. En
canvi, l’expressió “educació literària” es refereix a l’ensenyament i a
l’aprenentatge d’habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma
competents texts literaris. Per tant, amb la substitució d’un terme per un
altre n’hi ha un canvi clar de perspectiva.
En
primer lloc, es busca promoure en el alumnat la experiència literària, és a
dir, el descobriment per part del lector de paraules que algú va escriure en
altres temps, en altre lloc, la relació del lector amb el món. Però
l’experiència literària pot ser també en lo públic i social.
L’educació
literària implica també, guiar en les lectures. I amb guiar volem dir mostrar,
oferir, invitar, portar de la mà, ajudar a salvar els obstacles...
Antonio Mendoza Fillola. (2006). La educación literaria. Bases
para la formación de la competencia lecto-literaria. Biblioteca Virtual Miguel
de Cervantes: Editorial del cardo. La educació literària (educació en i per a
la lectura literària) és la preparació per a saber participar amb efectivitat
en el procés de recepció i d’actualització interpretativa del discurs literari,
tenint en compte que: a) la literatura és un conjunt de produccions artístiques
que es defineixen per convencionalismes ètics-culturals i que, en ocasions, és
un reflex d’esdevenir del grup cultural; b) les produccions literàries també es
defineixen per la presència acumulada de determinades utilitats i recursos
d’expressió propis del sistema lingüístic i per la seua organització segons
estructures de gèneres; i c) el procés de percepció del significat d’un text
literari no és una activitat espontània, ni el significat és el resultat
automàtic d’una lectura denotativa.
Dins d’aquest llibre també he pogut observar com l’autor diu que
la literatura tampoc és l’aprenentatge d’una successió de moviments, de dates,
autors i obres perquè als alumnes aquests continguts no els resulten
significatius. El professor de literatura estimula els aprenentatges de
l’alumne fent que els lectors observen els trets específics, els estímuls que
presenta el text i els efectes que motiven al lector. És a dir, la seua funció
d’agent motivador es la que permet aproximar la funció lúdica i estètica de les
produccions literàries al determinat grau de coneixement del lector.
L’educació literària forma part de la formació cultural de
l’individu. És important prendre com eix principal l’activitat del lector en el
procés de recepció.
La formació literària és la capacitat per a la interacció que
suposa el pacte de la lectura que suggereixen el text i l’autor. Els objectius
de l’educació literària orientar per a valorar les produccions de cada època i
la creació d’un receptor actiu, que participa, coopera i interactua amb el
text; ací es troba la base didàctica per a l’educació literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada