Intertext lector

Intertext lector: Mendoza Fillola, Antonio. (2008). El intertexto lector. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes: Colección arcadia.

 Primer explicarem que la intertextualitat és una xarxa de cites on cada unitat de lectura funciona no per referència a un contingut fix, sinó per activació de determinats còdecs en el lector. La identificació d’un intertext és un acte d’interpretació. La combinació de les aportacions de la competència literària, de la competència lectora (estratègies i experiències lectores) i de l’intertext lector determina l’eficàcia de la interacció entre el text i el lector. I és, precisament, en eixa interacció on es troba el punt de convergència de les aportacions del marc teòric (literari i didàctic) des de el que se explicita eixa aproximació a l’anàlisi del intertext lector. El receptor ha de tindre una determinada dotació de coneixements intertextuals. El intertext lector es mostra com un concepte clau per a explicar els distints aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de l’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l’adequada interpretació de molts textos. El conjunt de reconeixements i identificacions de les distintes referències que composen un discurs literari pot ser considerat com una particularització de l’estudi del fenòmen ampli de la intertextualitat. El text més interesant pot resultar incomprensible o d’escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de la incapacitat del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics.