Autobiografia literària

Carmen Sánchez Valero.
Alumna de magisteri, 2onB
Formació Literària
AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

La meua relació individual amb la literatura i amb el fet literari durant la meua vida acadèmica ha tingut distintes fases.

D’una banda, dir que considere que el meu entorn familiar ha sigut el convenient durant el transcurs de la meua infantesa, adolescència i el pas a l'edat adulta.

Sóc filla d'uns pares apassionats de la lectura i la veritat és que a casa, afortunadament, tinc molt de poder cultural d’on poder beneficiar-me, encara que de vegades no ho feia de xicoteta. No obstant, ara que tinc la suficient maduresa per a fer-ho - ja que resulta beneficiós per a la meua futura professió com a mestra-  trobe que és indispensable.

Començaré narrant la meua etapa al col·legi anglés (escola infantil). Quan tenia dos i tres anys, ma mare totes les nits, em llegia contes i rondalles abans de dormir per a conciliar millor el son. Eren llibres sense text, amb molts dibuixos per a relacionar amb accions quotidianes, perquè em familiaritzara amb ells. També, em llegia alguns de Gloria Fuertes de jocs de paraules que a mi m’agradaven molt.

Als 3 anys, vaig començar a anar al  Liceu francés de València. Això volia dir que havia d’aprendre a llegir en dos idiomes, per sort, ma mare és francoespanyola i amb la seua ajuda esforçant-me vaig poder aconseguir-ho.

Dels 3 als 5 anys, a les nits, ma mare i jo seguíem el mateix ritual que abans, però de vegades jo llegia paràgrafs solts en veu alta.

 Recorde que el meu conte favorit era el de la Sireneta, me’l sabia de memòria, també em fascinava el de “ El pez de las escamas de colores” de Marcus Pfister. em va ensenyar que la bellesa no és res comparat  amb compartir. Aquest llibre. transmet molts valors educatius per als xiquets.

A partir dels 6 anys, vaig començar la primària, una altra etapa de la meua vida acadèmica on calia donar un salt qualitatiu i afrontar el pes d'aprendre a descodificar dos idiomes molt diferents. Va costar prou, sobretot a la pobra de ma mare, no obstant això. vaig aconseguir-ho.

El llibre següent;” El espíritu de la gran fiebre” de Rosa Pardina. Tractava sobre la higiene personal, vacunes però d'una forma divertida i entretinguda per als xiquets. Aprenies llegint i sota el meu punt de vista, era divertit.

Passats uns quants anys, ja era una lectora curiosa. És a dir, m'agradava buscar llibres per ma casa. Normalment em decantava per aquells amb la caràtula cridanera i amb molts colors.

Gaudia amb els còmics de Tintin, de Hergé. Em cridava molt l'atenció que els meus pares tingueren la col·lecció sencera. Alguns estaven en francés i altres en castellà, però a mi em donava el mateix. Observava amb deteniment els dibuixos de l'interior, les vinyetes, els entrepans i la franja del protagonista. A més, transmetia molts valors positius per a la meua edat. En eixe moment, també em vaig llegir la col·lecció de” Kika super bruja” de Knister. Però havia de compaginar totes estes novel·les i traure temps per a les lectures obligatòries del col·legi que no eren poques. Al Liceu sempre solien manar llibres sobre temes socials, com la vida als països comunistes de Xina, la immigració, la tolerància, etc, he de dir, que eren prou difícils d'entendre, així que ma mare m'ajudara prou per a entendre'ls.

En castellà llegia els següents; alguns clàssics com “Don quijote de la Mancha”(adaptat), de Miguel de Cervantes. “La dama duende” de Pedro Calderón de la barca.

En francés llegia algunes peces de teatre:” Le malade imaginaire” i” Le médecin malgré lui” de Molière.” Un sac de billes” de Joseph Joffo,” Madame Bovary” de Gustave Flaubert, etc.

A l'adolescència, vaig tindre una gran parada educativa. Als 14 anys em van ingresar a l'hospital de La Fe molt greu a causa d'un trastorn psicològic que m'impedia concentrar-me i per aquest motiu, vaig abandonar completament els estudis i la lectura, era incapaç de concentrar-me amb res.

Van passar els anys i vaig reprendre els estudis de formació professional i iniciar una vida nova com a estudiant.

Finalmente, vaig tornar a reprendr l’hàbit de llegir, encara que em va costar prou la veritat.

Alguns dels llibres que he llegit els últims anys:

La elegancia del erizo de Muriel Basbery. Ojalá fuera cierto de Marc Levy. Federico Moccia (la trilogía), A tres metros sobre el cielo, Perdona si te llamo amor y Tengo ganas de ti. La saga Millennium de David Lagercrantz. Poemas y romances de Andrés Lloret Martí.

A part de la lectura, un altra costum que tenia relacionat amb el fet literari era el de narrar. En la meua festa d'aniversari dels 12 anys, uns bons amics em van regalar un diari de color fúcsia. Em vaig posar tan contenta que vaig decidir posar-me a comptar la meua vida, és dir, escriure una autobiografia. El vaig cridar Fucsi, li escrivia com si fóra la meua amiga, comptant-li tots els meus temors en el meu dia a dia i per descomptat li parlava en primera persona del singular.

Actualment, llig moltes revistes d'art, documentals en francés, anglés (subtitulats) i llig llibres també en ambdós idiomes, només que la universitat em lleva prou de temps per a això. E privilegi de tindre bons pares lectors, és que em poden recomanar i viceversa.