Literatura i fet literari

LITERATURA Y FET LITERARI

Què és el que fa que un text siga literari?

En primer lloc, aquest vocable és una paraula polisémica. És ‘’arte de la expresión verbal”. “Conjunto de las producciones literarias de una nación, de una época o de un género” “Conjunto de obras que versan sobre un arte o una ciencia” “Conjunto de conocimientos sobre literatura” “Tratado en que se exponen estos conocimientos” (RAE, 2017)

Segons aquests definicions, és un conjunt de coneixements i habilitats que formen un tot per a donar eficacia al llenguatge i al conjunt d'obres que versen sobre un art o una Ciència.

És un fet que esta lligat amb altres àrees i disciplines que es relacionen amb ella, la llengua, la filosofia, la pedagogia i per descomptat la didàctica. (Mínguez 2010)

Al llarg de la història, este terme ha anat evolucionant i tenint distintes fases, és per això que están intimament relacionats.

Perquè una obra puga adquirir la qualitat de literària, és necessari mesurar-la de manera subjectiva, reflexionant sobre ella.  La seua ensenyança en les escoles ha sigut bàsicament enfocada a formes d'escriptura segons l'època corresponent.

Qualsevol novel·la, conte, text, poema para a ser considerat com literari quan el lector ho considera com a tal es en aques coment quan es convertix en literatura. D'ací que els mestres, com ja està exposat anteriorment, han d'ensenyar-la per mitjà de la utilització del llenguatge ja siga de manera escrit o verbal.

Els alumnes no poden començar la casa per la teulada, és necessari que adquirisquen una competència literària mínima perquè puguan progressar cap a nivells més complexos.

Qué ése ñ que fa d’un missatge verbal una obra d’art? (Ben Miral. Roman Jakobson, 1994)

Encara avui no ho sabem i som deutors d’aquesta questió. Estes idees evolucionen epistemológicament. La literatura volia trovar la seura propia definicó en l’elaboració d’un material lingüistic i d’unes estructures verbals.

La novel.la, incorpora, normalment, el llenguatge ordinari i més sencilla a les circunstancies socio-contextuals. Es a dir, el llenguatge ordinari o pràctic és diferent al literari.

“El conjunt de literatura (real o potencial) es definia així, en el cas de les opcions formalistes, en funció d’un llenguatge particular: a vegades se’n deia -- llengua de la literatura --, discurs literari o fins i tot registre literari. (Roger Fowler, 1994).

Però el concepte de registre és més flexible encara. “Hi ha un criteri flexible que permet delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d’allò que no ho és” (Sebastià Serrano, 1994)

Estem davant d’una nova problemática, la de la mutabilitat de la literatura i fel det literari.  És per aquest motiu que parlar de literarietat és parlar de historia i de la seua evolució al llarg del temps.

“Una teoría centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou cap predictiva, ja que el seu objecte d’estudi no és sinó una idealització d’uns fets concrets sesibles a unes regles d’evolució explicables.”

Comptat i debatut, parlar de literatura és al mateix temps fer-ho de Kafka, de Joyce, de Quenean o de Joan Fuster. El seus textos donen plaer al lector per la gran belleça que transmiten.